Acabar amb la guerra contra els nostres cossos


Aproximadament la meitat de les dones de Catalunya, especialment les més joves, estem en guerra amb els nostres cossos: el 60% de les dones de fins a 25 anys manifesta haver-se sentit insatisfeta alguna vegada, sovint o sempre amb el seu cos quan es mira al mirall; un 32% de les dones s'han sentit malament pel fet de no trobar roba de la seva talla; el 27% de les dones s'han saltat àpats sense control mèdic per raons estètiques (Centre d'Estudis d'Opinió, 2022).

Aquesta guerra té el nom de pressió estètica i és una forma de violència masclista simbòlica que genera insatisfacció corporal i està estretament lligada al patriarcat, el racisme i el capitalisme, que imposen al conjunt de la societat la primesa, la joventut, la blanquitut o el capacitisme, i un horitzó d'ideal corporal que no té res a veure amb la diversitat real.

La pressió estètica se sustenta en diversos mecanismes, com l'abús de retocs fotogràfics, de filtres a xarxes socials, de talles allunyades de les mides antropomètriques de la població general, de la invisibilitat de cossos diversos en l'àmbit de la publicitat o l'audiovisual; i impacta negativament en la salut física i mental de la població, molt especialment de les dones.

Fa gairebé un any vam publicar un article en aquesta mateixa secció en el que explicàvem que el compromís del Govern amb la lluita contra la pressió estètica passava per una política pública específica, coordinada, transversal i interseccional que articulés un conjunt d'actuacions adreçades a lluitar contra els estereotips de gènere i racials i la discriminació per aparença física.

Un any després, el Govern aprovarà els propers dies el Pla per combatre la pressió estètica 2023-2026, un conjunt de 65 actuacions que sumen una inversió de 12,5 milions d'euros i que són la llavor de la pau amb els nostres cossos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Mariana Sant Feliu de Guíxols
1.

La discriminació estètica comença a casa. De petites tot-hom ens deia: que bufona és la nena, quin vestidet tan maco que portes, qui t'ha pentinat tant bé? ... Mai ho deien d'aquesta manera al meu germà. Hi ha feina per fer!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article