El treball social ve de molt lluny i ha d’anar encara més lluny


Fa uns dies, coincidint amb el Dia Mundial del Treball Social, vam donar el tret de sortida a les celebracions del 40è aniversari de la constitució del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT).

El Dia Mundial del Treball Social es remunta al 1983, any en què es va fixar una celebració anual anomenada Dia del Treball Social a les Nacions Unides. Però en realitat es va celebrar per primera vegada l’any 2007, i des de llavors cada any s’estableix un lema que fixa l’objectiu global de la intervenció de la professió. Enguany va ser ‘Respectant la diversitat a través de l’acció social conjunta’, un lema clarament orientat a l’acció comunitària. Perquè les treballadores socials tenim una característica, i és que la nostra intervenció sempre s’orienta a millorar les condicions de vida de les persones, grups i comunitats. Per un futur millor.

Si parlem dels orígens del TSCAT, hem de viatjar en el temps fins a l’any 1934, quan es va fundar l’Associació d’Assistents Socials de Barcelona. Posteriorment, amb motiu de l’aprovació de la llei estatal de creació dels col·legis oficials d’assistents socials, l’abril del 1982, es van unificar les set associacions d’assistents socials existents a Catalunya: dues a Barcelona i Sabadell-Terrassa, Manresa, Tarragona, Lleida i Girona. Totes elles unides l’any 1983 van constituir el Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. 

Actualment, el TSCAT està configurat per la seu central de Barcelona i cinc delegacions territorials: Girona, Lleida, Manresa-Catalunya Central, Tarragona i Terres de l’Ebre. Amb més de 7.000 col·legiades, som el col·legi més gran de l’Estat.

Per tant, la nostra professió ve de lluny, no és nova. I ha estat clau per ajudar a desenvolupar l’estat de benestar al nostre país. D’una banda, cal assenyalar que l’origen històric del treball social modern es remunta al moviment migratori massiu del segle XIX cap als Estats Units i a la Revolució Industrial a Anglaterra. Però l’origen com a disciplina científica i metodològica se situa en l’àmbit de la salut en les institucions hospitalàries americanes. El doctor Cabot i la treballadora social Ida Cannon, al Massachussets General Hospital, el 1905, van crear el primer departament de treball social amb la consciència que les condicions econòmiques, socials, familiars i psicològiques eren la causa de moltes de les malalties que els pacients presentaven. I ja es parlava d’atenció integrada social i sanitària, amb un clar protagonisme del treball social dins el sistema de salut.

D’altra banda, les treballadores socials som l’ADN dels serveis socials. Varen lluitar i impulsar la construcció dels serveis socials bàsics municipals amb entitat pròpia i diferenciada de les altres àrees del benestar. Les professionals del treball social, llavors encara assistents socials, van desenvolupar un paper clau en la definició i l’impuls dels serveis socials. Hem estat les pioneres del treball comunitari i hem donat suport i participat de totes i cadascuna de les propostes legislatives que han acompanyat l’esdevenir social.

És per això que des del TSCAT reivindiquem la figura de la treballadora social com a professional de referència dels serveis socials, recuperar el nostre espai d’intervenció comunitària que s’ha perdut i fugir del rol d’acreditatives de la pobresa i tramitadores burocràtiques de recursos, on malauradament les administracions ens ha abocat.

Ens reivindiquem com a actors d’acompanyament i també de denúncia de tot el que entorpeix i malmet el benestar social de totes i cadascuna de les persones que formen part d’aquesta societat. Els nostres ciutadans tenen dret a uns serveis socials de caràcter universal, assistencials, accessibles i de qualitat.

El treball social té l’oportunitat d’esdevenir la clau de volta en la implementació dels nous models d’atenció social. Però la intervenció professional no està exempta d’entrebancs. La manca de reconeixement, la invisibilització i un sentiment quasi col·lectiu de “síndrome de la impostora” s’han de salvar amb apoderament, legitimació i orgull per una disciplina que té mètode per fer allò que ens és propi i que ningú més està capacitat per fer.

Ens preocupa estar al centre del malestar ciutadà, i per això demanem a les institucions que comparteixin les responsabilitats davant les greus dificultats estructurals de la crisi global, i que no col·loquin a les treballadores socials de frontissa entre la ciutadania i l’administració.

Ens preocupa també la invisibilitat i la manca de reconeixement general de la professió, la incorporació dels nous perfils professionals emergents amb el cognom “social”, en franca competència per assolir espais d’intervenció que ens en són propis: mentre nosaltres fem papers i certifiquem la pobresa, altres perfils fan la intervenció comunitària, el suport psicosocial, l’atenció integrada i el diagnòstic social (que, per cert, és de reserva del treball social).

Ens preocupa la dignificació de la professió i, per tant, de les professionals que l’exerceixen, sigui en el sector públic o en el tercer sector. Els convenis salarials són injustos i desiguals per sectors, molts d’ells molt per sota de la qualificació professional. Ens preocupa treballar amb un sistema de serveis socials d’atenció primària obsolet com a model de provisió en el que recauen les mancances pròpies d’altres sistemes.

Ens preocupa, sobretot, la confusió constant entre la professió i el sistema de serveis socials. El treball social és una disciplina que es pot exercir en tots els àmbits, i el sistema de serveis socials és un més d’ells, encara que sigui l’àmbit més idiosincràtic pel treball social.

I per pal·liar totes aquestes preocupacions, necessitem voluntats polítiques, accions i compromisos ferms dels nostres representants. També les treballadores socials ens hem de corresponsabilitzar d’aquest compromís. És imprescindible incorporar sabers de lideratge, d’investigació i d’innovació. Hem, d’esdevenir agents de suport, cura i canvi, que proporcionem eines a les persones per guanyar autonomia.

També ens ocupa aconseguir impregnar la mirada de gènere en totes les nostres actuacions i ser actives en la defensa de la no-violència masclista. Tot i ser una professió feminitzada, (92% de les col·legiades), veiem que els càrrecs de responsabilitat estan ocupats majoritàriament per homes.

Algú té dubte que el treball social és una disciplina transversal que transita per tots els sistemes de protecció? Algú té dubte que allò que fem els treballadors socials capacitats per fer-ho, no ho pot fer cap altra professió? Per això, és tan important la col·legiació: per créixer, posicionar-se i influir en els canvis i les polítiques socials. Recordem que la col·legiació és obligatòria per exercir el treball social.

En definitiva, fa dècades que fem molta feina i encara en queda molta per fer. El treball social ve de molt lluny i ha d’anar encara més lluny. Tenim història, tenim present i tenim futur.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article