Modelant un model erroni. Tossudament

Nous aires i algunes ventades. També en el terreny dels drets socials, dels serveis públics, de les pensions, de la salut i la sanitat. Temps ja d’omnipresent ferum electoral, on qualsevol gest, per acció o omissió tindrà de bon segur una lectura electoralista (perquè ho és).

Nous conseller i equip de Salut al departament de la Generalitat, nous pressupostos, amb nova etapa d’obligats projectes per redimir, o almenys pal·liar el desgavell actual en aquesta desfeta que no s’atura en l’àmbit sanitari. Per tant, nous models, nous assajos, nous impactes i plans de la modernitat més punyent.

Escoltar? Veiem i escoltem en una efervescent campanya in crescendo es van publicitant propostes a cop de titular per part de les forces polítiques en litigi i dels respectius governs o administracions per elles administrades i litigants. Noves fórmules per vells errors. Ens anuncien macro-actes d’“escolta” i només es pot escoltar a les direccions dels aparells que segueixen sense atendre/entendre, i poc o gens escolten. Tornen a exhibir, altre cop, les veus dels lideratges redemptors, i les escoltes es deuen referir a les brigades d’escoltes de protecció o que els envolten en un ritual déjà vu d’aplaudiments, onejar de banderoles i flyers amb decibels a tota marxa.

Però no obren de veritat la participació en els moviments socials, a la ciutadania organitzada i empoderada, a les experiències valuoses dels qui lluiten cada dia, encara que no toquin eleccions. Ho fan per l’exercici i compliment de tots els nostres drets i els reivindiquen més perseverants que mai, en moments més necessaris i urgents que mai. Milers de persones, que xapes o barrets apart, lluiten sense a penes recursos i malgrat molts filtres, per un veritable nou model de societat. Perquè aquesta fa aigües i ara mateix no és temps de perdre’n gens d’aigua.

Activistes pels serveis públics, moguts per l’altruisme, la racionalitat i els valors. Amb autonomia personal o col·lectiva, solidaritat, cercant una forma de viure gratificant i saludable. Això just que en diem SALUT és repetim-ho, PARTICIPACIÓ social i no és sols una paraula ni un epígraf a la cua dels programes electorals. Significa començar a refer el nou camí, dins un marc històric de rigor. No és veritat que tot comenci ara, ni que les lluites de generacions passades siguin subproductes a rebutjar.

És inqüestionable que es van cometre error i alguns horrors, però tampoc es pot negar dins aquest “adanisme” imperant, que aquest estat de mig-estar es va aconseguir com a fruit de la lluita, a cops heroica, d’unes generacions, i no pas de les tendres debilitats del dictador feixista. Les conquestes per la democràcia i la llibertat que la joventut s’ha trobat ara es va conquerir pap a pam, lluita a lluita, presons i morts incloses. També les equivocacions, d’entre les quals el no haver blindat els avanços per garantir que no es faria marxa enrere. Semblava impossible que la sanitat pública, l’escola, l’atenció social o els drets democràtics poguessin recular, i vet aquí, que sí que era possible. És pitjor, el neoliberalisme flagrant d’avui està guanyant la batalla de mercantilitzar tot allò que els ara “madurs” pensàvem consolidat.

Van a totes i res no se salva a cop de la falsa col·laboració/parasitació dels minsos recursos públics que externalitzen dirigint-los al benefici/profit (anglicisme, que mal profit els faci) empresarial, el guany privat, els excedents i els nínxols de negoci. I posen al servei del “nou model” allò més ranci del capitalisme tant insaciable com regressiu.

Algun exemple? Les aportacions de les noves tecnologies s’utilitzen per suplantar les prioritats humanes i humanistes, i s’imposen abusant del privilegi del poder dels mitjans al servei de règims que ens governen i exploten. Economicisme, competitivitat, competència d’incompetents, instal·lació de masses acrítiques, resignades. Súbdits de resposta controlada, provocada i assumida pel sistema, són l’ordre a implantar.

En salut, des de Marea Blanca, seguim reclamant més recursos, reversió de privatitzacions, treballs dignes i estables, Atenció Primària al primer graó capacitant, les cibertecnologies al servei de la presencialitat, l’accés diligent i no pas amb més “auxiliars sanitaris” de sobtada formació sinó amb les ràtios justes de treballadores a totes les tasques de l’equip, mèdic, infermeria, treball social, equip. I la gran absent sine qua non: la PARTICIPACIÓ social, d’una ciutadania que és la TITULAR del Sistema que finança, que el gaudeix i pateix i sobre el que té tot el dret a codecidir.

No ens venguin que ara fitxarem (urgentment, en dos anys) nous “referents” en Atenció Primària en forma d’assistents, encarregats, intermediaris, administratius, i no ens ofenguin anunciant que aquest model de seguiment via on line/telèfon “equivaldria” a contractar 300 metges i 100 infermeres! Que NO altíssims estrategues del Departament!: contractin professionals necessaris, dignament i estables, i no caldran plans de rescat de la seva marxa, i gaudirem d’enorme bon grat, que no es deixa per gust la terra/casa pairal, si no hi ha sòlides raons, o imperioses necessitats.

Tornem-hi: sense participació autèntica no hi ha salut ni sanitat públiques! I continuarem perseverant perquè: “Quan es lluita, es corre el risc de GUANYAR”!. Altre cop. SALUT.