L’addicció a les pantalles: una alarma emergent

A l’era digital on vivim, la població infantil i adolescent té accés a una ampla gamma de tecnologies que, depenent de l’ús que se’ls doni, poden ser útils o perjudicials per al seu desenvolupament. L’addicció a la tecnologia en aquesta població és un problema cada vegada més comú i té conseqüències negatives en el benestar físic, mental i social.

Els dispositius electrònics com els telèfons mòbils, les tauletes i els ordinadors, poden ser ferramentes valuoses per a l’educació i la comunicació, però també hi poden ser addictives. Els i les adolescents són particularment vulnerables a l’addicció a la tecnologia per la seva necessitat de socialització i el seu desig d’encaixar en grups. Les xarxes socials i els jocs en línia poden proporcionar una sensació de pertinència i connexió difícil de trobar al món real. No obstant això, l’ús excessiu de dispositius electrònics pot ocasionar problemes de postura, fatiga visual, insomni i sedentarisme, així com tenir efectes negatius en la salut mental, fet que es manifesta en un increment de la prevalença de l’ansietat i la depressió en població adolescent.

Què és l’addicció a la tecnologia en la infància? L’addicció a la tecnologia en la infància és un patró de comportament compulsiu que es produeix quan els nens i nenes no poden controlar el seu ús de dispositius electrònics. Els i les infants senten una necessitat constant d’estar en línia, jugar a videojocs o mirar la televisió, inclús quan açò interfereix en les seves responsabilitats escolars, familiars i socials.

Quina és la causa de l’addicció a la tecnologia durant la infància? Existeixen diversos factors que s’associen amb l’addicció a la tecnologia en la infància. La tecnologia és una ferramenta molt accessible i atractiva per als nens i nenes; els dispositius electrònics ofereixen una ampla varietat d’activitats i entreteniment que resulta molt gratificant. A més a més, la tecnologia és una via d’escapament per a alguns infants que poden sentir-se aclaparats per la pressió acadèmica i social.

Així mateix, la falta de supervisió dels pares i cuidadors també pot ser un detonant en l’addicció a la tecnologia en la infància. Els nens i nenes necessiten unes normes clares i coherents, uns límits precisos i una guia adequada per fer un ús positiu de la tecnologia.

Efectes de l’addicció a la tecnologia en la infància. L’addicció a la tecnologia en la infància pot tenir conseqüències negatives en el seu benestar físic, mental i social. L’ús excessiu de dispositius electrònics pot tenir efectes negatius en el desenvolupament de la població infantil, entre els quals es destaquen els problemes d’atenció, els retards en el desenvolupament del llenguatge i els trastorns del son. Així mateix, pot incrementar les taxes d’obesitat infantil, ja que augmenta el sedentarisme i disminueix el temps d’activitat física.

La salut mental de la població infantil també pot veure’s compromesa. Els nens i nenes poden sentir símptomes ansiosos i depressius a causa de l’aïllament social i a la manca d’habilitats socials. A més a més, l’ús excessiu de la tecnologia pot disminuir el rendiment escolar i afectar a la capacitat dels infants per a concentrar-se i aprendre.

Què podem fer per a controlar l’addicció? El primer pas és establir un exemple positiu en l’ús de la tecnologia, ja que l’aprenentatge dels nens i nenes es basa en l’observació i la imitació. Si els pares estan constantment utilitzant els seus telèfons mòbils o altres dispositius electrònics és probable que els seus fills i filles també ho facin. És important que els pares presenten un ús equilibrat de la tecnologia i limiten el seu ús quan estiguin en presència dels seus fills i filles.

El segon pas és establir límits clars pel que fa a l’ús dels dispositius electrònics i respectar-los. És crucial que els pares estableixin horaris per a l’ús dels dispositius, que supervisen el contingut que els seus fills i filles consumeixen en línia i que parlen amb ells i elles sobre els riscs associats a l’ús d’internet.

El tercer pas és fomentar altres activitats que no impliquin a la tecnologia, com l’esport, l’art, la lectura i el joc a l’aire lliure. Aquestes activitats no només ajudaran a reduir el temps que els nens i nenes passen enfront de les pantalles, sinó que també promouran el desenvolupament de les seves habilitats socials, físiques i cognitives.