Repensar el tercer sector en digital, una inclusió real i efectiva

Semblava evident que si repartíem dispositius entre les famílies, l’escletxa digital minvaria de forma considerable. Semblava evident que si s’ampliava la cobertura i les llars disposaven de connectivitat, l’escletxa digital seria una mica més petita. Semblava evident que aprenent a tenir destresa amb els dispositius més comuns, l’escletxa digital s’escurçaria. Però, tot allò que semblava evident, és real?

La realitat que vivim des de moltes entitats del tercer sector és que durant els últims anys s’han repartit dispositius entre les famílies que s’acompanyen i que a través de col·laboracions i aliances amb teixit empresarial s’ha fet arribar connexió de wifi a llars que no en disposaven. S’han programat i executat multitud de tallers i formacions pràctiques d’alfabetització digital obertes a ciutadania, veïnes i famílies, però, tot i això, l’escletxa digital és multifactorial i molt més profunda del que ens podíem imaginar, i encara és el pa de cada dia a molts barris i ciutats.

Per revertir aquesta tendència social que va augmentant dia a dia, no n’hi haurà prou només incloent amb calçador a les programacions dels serveis formacions, càpsules i propostes educatives en clau digital descontextualitzades de l’esdevenir dels espais educatius, sinó que es tracta de fer un canvi d’estratègia. En primera instància cal deconstruir la mirada del que signifiquen les competències digitals i com aquestes tenen un impacte rellevant vers la inclusió social, i també pensar de quina manera les tecnologies digitals han de ser una eina d’accés a l’exercici de drets, i no una barrera més a eludir.

Les polítiques públiques han agafat diferents camins i direccions, sovint navegant en terreny desconegut i fent ruta a la vegada que es va discernint quin és l’impacte de les accions tirades endavant. Des de ja fa uns anys està sobre la taula la transformació digital dels centres educatius, però sembla que ara per ara el tercer sector queda fora de l’equació. Tot i això, des del Casal dels Infants reivindiquem que aquesta immersió digital s’inclogui en l’educació no formal des d’una metodologia orgànica, treballant des de ben petites amb propostes que barregin el joc, el pensament computacional i l’assaig-error.

Un altre aspecte interessant seria posar sobre la taula la no necessitat d’utilitzar una pantalla per treballar certes competències digitals (que van molt més enllà de la destresa), i així desmuntar una falsa creença. La majoria d’elles són travessades per altres competències transversals, la falta de les quals impedeix ser digitalment competent en una societat exigent, i aquest no deixa de ser un punt clau. Pensament creatiu, pensament lateral, capacitat crítica i pensament computacional són imprescindibles per a la resolució de problemes de forma creativa i existeixen estratègies per treballar-les de forma desendollada. L’art d’aprendre a pensar amb les mans ens prepara per a l’aprenentatge intuïtiu, l’enfortiment de xarxes neuronals i la creació de connexions emocionals.

I per tot això, em pregunto: com a sector social, som conscients que moltes de les dinàmiques i dels processos actuals porten implícits el terme digital? La intervenció social en els col·lectius en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat i el món digital i tecnològic no són aspectes aliens entre ells. Social i digital s’entrellacen. No és una decisió, és una realitat. La part social aterra la tecnologia. I la visió digital en el que és social ajuda a estar més connectades amb la societat i a millorar la intervenció. Actualment, les tecnologies digitals travessen totes les esferes de les nostres vides (tant si ho volem com si no), per tant, seria incomprensible voler intervenir socialment sense tenir en compte aquesta esfera. Cal que les entitats ens obrim a noves possibilitats, sent les tecnologies digitals una font d’oportunitats que també han d’estar a l’abast de les persones que estan en situacions de vulnerabilitat, trencant amb el sostre elitista d’oportunitats i sent una lluita més per la justícia social.