Quan ens necessites, hi som

“Quan ens necessites, hi som” és el lema de la campanya que l’any 2015 vam impulsar des de la Taula en defensa dels drets socials i de la feina essencial de les entitats socials, que actuen com un coixí que pal·lia les situacions de pobresa, exclusió i desigualtats que, actualment, colpegen un 25% de la població catalana. Gairebé una dècada més tard, aquesta contribució continua sent igual d’imprescindible com ho demostra el nou Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya que fa una radiografia de l’estat de salut de les organitzacions sense ànim de lucre i la seva contribució a la societat.

Les entitats socials catalanes estan atenent 1.900.000 persones, 350.000 més en comparació amb l’anterior baròmetre prepandèmic que analitzava aquesta mateixa dada. Que el nombre de persones que reben suport del tercer sector social hagi crescut un 20% no és un bon indicador sobre la situació social, com reconfirma la recent Enquesta Condicions de Vida 2022 de l’IDESCAT que apunta que, malgrat que hi ha una lleugera millora sobretot en l’àmbit laboral, la bossa de pobresa estructural es manté estable al 20% i les condicions de vida de la ciutadania empitjoren sensiblement. Puja el nombre de llars que pateixen pobresa energètica, les que no poden fer front a despeses imprevistes de més de 800 euros, les que han endarrerit el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal i les que no poden menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, símptomes evidents que la vulnerabilitat creix a casa nostra i que les famílies cada vegada disposen de menys ingressos per cobrir necessitats que són bàsiques.

En aquest escenari, no és d’estranyar que les entitats socials estiguin acompanyant més persones i que el nombre d’intervencions sigui de 3.183.000 a tot el territori, una dada que, per primera vegada, el baròmetre quantifica. Els principals col·lectius atesos pel tercer sector social són les persones grans, les persones amb discapacitat, la infància i les persones que viuen en la pobresa i l’exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport de les organitzacions socials. És indicatiu com la pandèmia ha passat factura a la gent gran que ha passat a ser el principal col·lectiu atès, quan abans de la Covid-19 era el tercer.

Una vegada més, el Baròmetre del Tercer Sector Social posa el focus en els recursos dels quals disposen les entitats per desenvolupar els seus projectes d’acció i transformació social. La dependència del sector respecte a les administracions públiques és pràcticament la mateixa que a l’anterior informe. Més de la meitat dels ingressos (56%) provenen de les administracions públiques, el 28% de les fonts pròpies i el 16% dels fons privats. Les organitzacions sense ànim de lucre destinen un 75% de les despeses a l’atenció directa. D’altra banda, el baròmetre mostra que el deute de l’administració pública amb el tercer sector social afecta una de cada tres entitats catalanes (36%), amb tot el que això implica en forma de greus tensions de tresoreria i en haver de recórrer a les pòlisses de crèdit, uns interessos que cal recordar han d’assumir les mateixes organitzacions perquè no són coberts pel finançament públic. Tampoc és d’estranyar, doncs, que entre els reptes prioritaris que recull el baròmetre hi hagi el de millorar les polítiques de foment i suport al tercer sector social (un 98% de les entitats enquestades així ho manifesta).

Un altre dels reptes prioritaris que planteja l’informe, i que creiem que cal tenir ben present en el disseny de les polítiques socials, és l’augment de la complexitat de les necessitats socials. No només és que hi hagi més persones que han de recórrer a les entitats socials, és que l’acompanyament d’aquestes necessitats és més complicat d’abordar perquè s’uneixen diversos factors: més dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques i per accedir a un habitatge digne, més soledat no desitjada i aïllament social, més malestar emocional i psicològic i més efectes de la bretxa digital, que s’ha afegit com a factor que contribueix a l’exclusió. És per aquesta raó que les entitats socials asseguren que cal incrementar el nombre d’equipaments i recursos disponibles per a l’atenció social i que és fonamental avançar en la integració del sistema social i sanitari amb l’objectiu de tractar les problemàtiques socials de manera més holística.

El Baròmetre és el termòmetre que ens permet saber quines són les fortaleses i debilitats del sector, però també és un termòmetre social que val la pena que sigui tingut en compte pel conjunt d’agents que treballen a favor de les persones en situació o risc d’exclusió social. Les dades que recopila i les propostes que exposa són útils i poden ajudar a enfocar millor la relació entre el tercer sector i la resta d’actors i la concepció de les polítiques d’acompanyament a les persones.