Les persones dins el mercat de treball irregular

Quan parlem de persones en situació irregular, una gran majoria demandants de protecció i refugi internacional, fem referència contínuament a dos conceptes amb els quals moltes vegades es veuen estigmatitzats en l’àmbit social: vulnerabilitat i risc d’exclusió. Però també s’identifiquen amb una gran competència, que automàticament desenvolupen en iniciar el seu procés migratori: la resiliència. Procés d’adaptació que creix en el moment de traspassar fronteres, lluitar per aconseguir l’expectativa somiada, amb recursos limitats. 

La realitat del mercat laboral és difosa. Ens arriben persones amb bona formació base, amb iniciativa, predisposició per aprendre i millorar personalment i professionalment. Però ens trobem que les oportunitats, donat no tenir permís de residència i treball, són escasses, tant en l’àmbit formatiu com en l’accés a un mercat de treball formal. Les ofertes que es presenten són dins de l’economia submergida, amb condicions precàries tant en l’àmbit laboral com salarial, que no són les òptimes per cobrir les necessitats bàsiques, d’habitatge i alimentació, entre d’altres. 

Estan en constant lluita per disposar dels drets bàsics com a ciutadans i ciutadanes. Si fem referència a aquesta lluita com una carrera d’obstacles, entendrem millor la dificultat a la qual han de fer front. En arribar, es troben amb el primer obstacle, l’empadronament. És un dret i una obligació de tots els ciutadans i ciutadanes que resideixen a un municipi, però arriba el següent obstacle, l’habitatge, i si no hi ha domicili, no hi ha padró, si no hi ha padró, no poden accedir als serveis bàsics del municipi; com l’accés al sistema sanitari, escolarització dels infants, o iniciar el seu procés d’arrelament, entre d’altres. Per això és tan important el paper de l’administració pública, creant la possibilitat del padró sense domicili fix a escala municipal. Promovent d’aquesta manera, que no es vulnerin drets necessaris per contribuir al benestar de totes les persones que hi resideixen. 

Som l’estructura i la xarxa que contribueix a manifestar, reivindicar i transformar, conjuntament amb ells i elles la igualtat d’oportunitats laborals, amb feines dignes, sous equitatius i horaris que permetin la conciliació familiar. Però la irregularitat administrativa no contempla cap d’aquests drets, les jornades laborals superen les quaranta hores legals, els períodes de descans entremig de jornades, no arriben a les dotze hores, i els salaris no són equiparables a la realitat de les jornades a les quals s’enfronten. La regularització és per ells i elles una meta. Comporta la millora en l’àmbit laboral, la possibilitat de treballar legalment i disposar d’un contracte que, aquí sí, compleixi amb unes condicions dignes i amb el salari mínim interprofessional. Però l’arrelament depèn de diversos requisits, entre d’altres el temps de padró i una empresa que et doni l’oportunitat de canviar la teva situació administrativa. De nou ens trobem amb obstacles. 

Acompanyar en situacions tan complexes en ple segle XXI en un país del primer món, sembla còmic, però la realitat és que setmanalment estem atenent a moltes persones per qui el seu objectiu és treballar. Majoritàriament no se’ls hi dona l’oportunitat, per la seva situació administrativa irregular i per tot el que comportaria per les empreses a escala legal el fet de permetre tenir un treballador en aquestes circumstàncies. 

La majoria de les persones no et defineixen un objectiu laboral clar i realista perquè parteixen de la urgència. S’ofereixen per treballar de qualsevol cosa, per tal de poder disposar del mínim per sobreviure i mantenir a la seva família. Per això la nostra tasca és un far de llum en un mar agitat i caòtic, amb coordenades clau per no perdre el rumb i mantenir la calma, des d’un discurs realista però esperançador. 

En aquesta realitat social tan complexa, cada cop més, les entitats estem fent un pas endavant per oferir un acompanyament sociolaboral amb ofertes formatives, creant espais de reflexió on promoure l’emprenedoria i l’autoocupació, fomentant el treball per competències i posant a la persona en el centre de la nostra tasca professional. A partir d’aquí el nostre objectiu és ajudar-la a detectar dificultats, i a convertir-les en oportunitats cap a una millora professional, transformant la seva carrera d’obstacles en un camí de possibilitats.