Les famílies: és més important com són o el que ens aporten?

La família és el primer i un dels principals entorns de socialització per a una persona. Tal com diu Hernández-Guzmán, aquesta incideix en l’adquisició de coneixements i estratègies cognoscitives, de les regles de comportament i de la motivació. Instaura el model de relacions socials i són el prototip per a les futures relacions a l’etapa adulta (amistats, parelles, noves famílies...).

Allò que defineix una família no són els membres que la conformen, sinó allò que els membres aporten. Una família et fa sentir estimat, et reconeix i et cuida. Una família t’educa, t’alimenta la panxa i el cor, et fa créixer i t’acompanya, t’entén i et dona suport, s’alegra de la teva felicitat i es preocupa davant la teva tristor. Així i tot, aquesta descripció no sempre és una realitat. El dia a dia i alguns moments difícils que apareixen, fan que les famílies de vegades no sàpiguen com tirar endavant soles.

Siguin com siguin, les nostres vivències familiars conformaran la nostra normalitat, la mesura de tot el que ens passi al llarg de la nostra vida. En funció del que vivim, establirem allò que ens sembla permissible o allò que no admetríem mai, d’aquí la seva importància.

A més a més, la família no es limita només a la consanguinitat, sorgeix del sentiment de vincle, d’identitat col·lectiva i de la relació d’afecte amb nosaltres mateixos i amb d’altres.

La família és en resum un conjunt de persones en interacció constant que conformen un grup amb una identitat pròpia i diferenciada de l’entorn. Aquesta s’adapta i es transforma al llarg del temps. És per tot això que cada família posseeix una estructura i visió del món particular. Cada família és única i singular.

Des de la Fundació IRES, atenem a tota mena de famílies: famílies sense fills, bip(m)arentals, homo(m)parentals, reconstituïdes, m0nom(p)arentals, d’acollida, adoptives, extenses... Totes diferents, totes amb les seves peculiaritats, totes FAMÍLIES. No hi ha millor manera d’incidir en l’univers d’una persona, que fer-ho posant la mirada en les persones que conformen el seu nucli familiar.

Les famílies que atenem afronten diferents situacions de vulnerabilitat social, que en moltes ocasions estan interconnectades entre si, i que fan que el seu risc de pobresa o exclusió social sigui molt elevat en comparació amb la resta de la població general.

Quan un membre de la família afronta una situació difícil, el nucli familiar es ressent, generant una fragilitat individual i col·lectiva, que s’incrementa si la família no compta amb una xarxa de suport a la qual recórrer, no tenen els recursos econòmics ni les eines educatives i psicològiques necessàries que els permet tirar endavant.

I com ho fem? Donem una atenció integral a les necessitats de les persones i famílies a través d’un ecosistema de programes socials que actua sobre tots els seus membres, individualment o col·lectivament, a través dels diferents programes. L’ecosistema proporciona així una resposta personalitzada i més eficaç a les necessitats de cada família.

El nostre objectiu és promoure el seu desenvolupament reforçant els vincles i potenciant recursos perquè puguin transformar la seva situació de vulnerabilitat en una oportunitat de canvi, i aquesta els permeti tenir autonomia per afrontar dificultats similars en el futur. Això és per a nosaltres el poder de la vulnerHabilitat.

Treballem per potenciar l’habilitat de les persones i famílies perquè cadascuna d’elles treballi la seva “h” i pugui començar de nou, una vegada i una altra, malgrat les dificultats, mantenir la il·lusió i l’ànim quan les coses vagin malament, i establir vincles i llaços amb altres persones per fer realitat els canvis.

Hem de posar el focus no només en les mancances de les persones, sinó també en les fortaleses i virtuts.