A les municipals, millor que les sindicatures no parlin?

El seguiment de les sindicatures de greuges municipals em porta a assistir a plens dels 46 ajuntaments de Catalunya que tenen aquesta figura. Són els plens on els síndics i síndiques de greuges municipals (o defensores de la ciutadania en segons quins municipis) presenten els seus informes anuals.

Aquest any he anat a tres presentacions en les quals els titulars de les sindicatures i defensories han decidit rebaixar el to de l’informe perquè el tema genera molta tensió als municipis.

I això no és no perquè aquest any hi hagi eleccions. Que n’hi hagi ho complica, però el problema no és electoral, sinó estructural. I afecta equips de govern i també als grups de l’oposició.

La feina de les sindicatures de greuges està ben feta, d’això no hi ha queixes, però explicar-la, es converteix en un problema. Això reflecteix un problema als consistoris. És cert que hi ha excepcions i que hi ha plens on és evident que hi ha un alt nivell de maduresa democràtica. En aquests, la presentació de l’informe anual, és un exemple d’autocrítica, de respecte a la ciutadania i d’esperit democràtic.

Fora d’aquestes excepcions la tensió amb l’equip de govern és evident. En el món polític, o millor dit, en el món partidista, encara funciona molt “l’estàs amb mi o contra mi”. Estàs a favor de l’equip de govern i, per tant, et sembla tot bé (sobretot públicament) o si no és així, estàs fent oposició o fas el joc als partits de l’oposició.

Em preocupa que servidors públics actuïn bàsicament en lògica de partit polític, i pensin que tothom actua en aquesta lògica, quan fora del món partidista, aquesta no és una lògica normal.

Tampoc s’escapen de l’anàlisi els regidors de l’oposició. He vist a regidors de partits de l’oposició dir o defensar coses diametralment oposades a diferents municipis, només per carregar contra l’equip de govern. I he comprovat que la feina del defensor no acaba d’interessar excepte si els serveix d’arma llancívola contra l’equip de govern. També he vist discursos prefabricats de regidors que no tenen res a veure amb el que exposava el defensor o defensora, perquè “yo he venido a hablar de mi libro” i si no ho diu el síndic o síndica, ho diu el regidor o regidora, fent l’informe paral·lel que li convé.

Aquesta conjuntura impossibilita interpretar la tasca de les sindicatures o defensories com aportació a la millora col·lectiva. I només permet la dinàmica d’atac-defensa. És cert, com deia un paràgraf més amunt, que hi ha plens esperançadors, però en general trobo a faltar molta maduresa, democràtica i política, en els consistoris.

En algun cas, sense èxit és clar!, s’ha arribat a pressionar a alguna defensoria per rebaixar el nivell de l’informe del defensor o defensora, o han posat pegues perquè es presentin els informes al ple aquest primer quadrimestre de l’any per causa de les eleccions municipals. Aquest any la meitat dels ajuntaments amb sindicatura de greuges o defensoria de la ciutadania han decidit posposar la presentació de l’informe anual fins després de les eleccions contravenint el reglament municipal, per evitar el seu ús en clau electoral. Intentar maquillar l’informe del defensor o posar pegues per presentar-lo no diu gaire a favor de la transparència. La tasca de les defensories i sindicatures, està per sobre de la confrontació partidista i, per tant, això no té sentit.

Els ajuntaments que tenen defensoria o sindicatura, són els més valents. Són l’administració més propera al ciutadà. I també la més exposada. Fan moltes coses bé, però també algunes malament, tot i que siguin legals.

Però quan una sindicatura aixeca una qüestió, un conflicte o un problema, cal escoltar. La legalitat no pot ser un escut on aixoplugar-se per no afrontar-la. Si hi ha problemes reconeguem-los! Després ja mirarem si es poden solucionar i com. Però atrinxerar-se en lleis, procediments i tradicions, no hauria de ser una pràctica tan habitual. No pot ser que avui encara, per exemple, l’empadronament sigui una arma política i es desvirtuï aquest procediment administratiu obligatori.

A les portes d’unes eleccions municipals, cal una reflexió dels partits i dels seus regidors, per potenciar les sindicatures i defensories. És necessari crear-les on no n’hi ha, i utilitzar-les i cuidar-les on ja n’hi ha. Un ajuntament que té i dona espai a les sindicatures i defensories està passant amb nota la prova del cotó de la transigència, de la maduresa democràtica i el respecte a la ciutadania que vol servir. Cal tenir-ho en compte!