Aprenentatge Servei: un aprenentatge experiencial d’acció comunitària

Sota la inspiració de l’educació a través de l’experiència o de l’educació per l’acció dels pedagogs Pablo Freire o John Dewey respectivament, l’Aprenentatge Servei (ApS) apropa l’escola a la comunitat, enfortint la vinculació amb les organitzacions del tercer sector o les administracions que treballen amb les necessitats socials de l’entorn.

La metodologia Aprenentatge Servei (ApS), sorgida als Estats Units i Mèxic farà més de cinquanta anys, s’ha anat estenent i reconeixent pel sistema educatiu dels diferents països, sobretot en l’escolarització secundària i a les aules de les universitats. Segons Roser Batlle, “l’ApS intenta la realització de serveis a la comunitat com a resposta a les necessitats socials i l’aprenentatge de conceptes, competències i habilitats necessàries”.

Aquesta metodologia permet als participants integrar elements de qualitatcom són el pensament crític enfront de les desigualtats i injustícies, cuida la reciprocitat i el respecte a la dignitat i acceptació social del servei, equilibra el fet individual i el fet grupal, involucra el suport familiar, fomenta el treball en xarxa entre escoles i entitats socials, implica les administracions públiques, s’avalua de forma participativa i completa i atén a la difusió, comunicació, sostenibilitat i continuïtat de l’experiència. I segueix unes fases o una planificació d’un projecte pedagògic, com ara l’anàlisi del problema, l’elecció de l’estratègia d’intervenció, l’execució, i l’avaluació conjunta.

La tipologia de projectes ApS és diversa. Els projectes educatius amb servei a la comunitat poden ser projectes més centrats internament i dedicat a altres etapes del grup d’alumnat o activitats externes i obertes a la comunitat, poden ser més espontànies o més organitzades, més lúdiques o més serioses, senzilles o complexes... No és una metodologia rígida, ni té fronteres limitadores. Cal connectar persones i mobilitzar-les (Puig, J.M., 2013).

L’ApS pot començar a gestar-se dins el centre escolar, o en l’entitat del tercer sector, o l’administració local des d’on es coneix l’entorn i, per tant, es pot tenir identificades les necessitats socials que poden millorar o ajudar a transformar. Ja sigui promogut des del SIS (Servei d’Intervenció Socioeducativa), serveis socials, esplais o centres penitenciaris (per exemple, hi ha projectes que es fan amb persones adultes privades de llibertat en el marc de la formació ocupacional que reben l’últim any de condemna). Mónica Gijón (2011), posaria alguns exemples més: un parc brut, uns avis que se sentin aïllats, un bosc cremat, uns infants amb discapacitat que necessiten moure’s, etc.

Roser Batlle (2011), parla de metodologia pedagògica i no de mètode. Rafael Mendia (2011) diu: “És una metodologia per al desenvolupament de la competència social i ciutadana”. Cada cop més, l’ApS és considerat també com una filosofia o manera d’entendre la pedagogia en sentit ampli, com es va dir en el “XI Congreso Nacional y V Internacional de Aprendizaje-Servicio Universitario”, realizat a Barcelona del 25 al 27 de gener de 2023.

Què és i què no és l’ApS? Per exemple, les campanyes solidàries en si, no serien considerades un ApS, perquè malgrat que és un servei i es col·labora amb una bona causa, no hi ha un aprofitament pedagògic intencionat. O les visites a entitats de l’entorn: seria una activitat que ajudaria als joves a conèixer el món real, contactar amb problemàtiques concretes, i persones compromeses, però no és ApS si el resultat reverteix solament en ells mateixos i no en un servei a la comunitat.

Perquè es consideri ApS ha de tractar-se d’una experiència educativa al servei d’una necessitat social que actua sobre l’entorn. Per tant, es dona un aprenentatge formal, aprenentatge en valors solidaris, competències i és intencionat, i alhora és un servei davant una necessitat social per la qual cosa actua sobre l’entorn i no sobre el mateix alumnat. S’avaluarà l’impacte de l’aprenentatge i l’impacte en el servei prestat.

Els infants, adolescents, joves o adults, han de desenvolupar la seva competència ciutadana a través de processos d’acció-reflexió, no des del mer enfocament teòric o acadèmic, sinó des de la pràctica i la reflexió sobre aquesta. Així s’està aproximant l’aprenentatge a la vida, segons Rafael Mendía (2011).

Reflexions entorn l’ApS sorgits en la IV Jornada de Serveis Socials de les Terres de Lleida

El marc normatiu d’educació reconeix la “contribució activa de l’alumnat en la participació en els afers de la comunitat”, des de la Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 de 10 de juliol (LEC), o el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria, on es planteja que el “servei comunitari és de caràcter obligatori i ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses matèries de tercer i/o quart de l’ESO”.

La implementació d’una metodologia com l’ApS, cal entendre-la com una forma d’aprendre a ser i a créixer actuant en l’entorn comunitari. Quan la promoció de la metodologia prové d’obligat compliment, ja des dels inicis cal una promoció atractiva des del Departament d’Educació i una forta implicació municipal. D’aquesta complicitat sorgirà més i millor motivació i intencionalitat dels participants.

Perquè una pràctica d’ApS trobi cert equilibri i complementació entre les hores dedicades a l’aprenentatge o coneixement, i les hores dedicades al servei, caldrà una bona organització, pla o planificació del projecte. Al respecte es pot començar per projectes de complexitat progressiva, o a vegades, que puguin tenir la seva continuïtat en cursos vinents o anys.

Un altre element facilitador a la pràctica, és la funció de lideratge d’algú que dinamitzi i promocioni la participació, motivació i reflexió dins el grup o famílies, com també la connexió, coordinació i treball en equip amb els agents externs vinculats al projecte.

Des del Col.legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), veiem l’ApS com una oportunitat que permet entendre la pedagogia en sentit ampli, planificada, experiencial i de servei social i comunitari. Considerem important difondre el coneixement de la metodologia d’ApS, promoure la formació d’aquesta, i donar a conèixer diferents experiències realitzades.

L’ApS no solament interessa als pedagogs i pedagogues, psicopedagogs i psicopedagogues, professionals de l’educació i comunitat educativa en general, sinó que també interessa a les organitzacions socials, a les administracions, a la ciutadania i a la comunitat en general.