Volem participar!

El passat dimecres 17 de maig va tenir lloc al Caixa Fòrum Barcelona la primera jornada del projecte ‘Participa’ per presentar resultats de l’estudi, reflexionar conjuntament, gaudir i celebrar que ja som més de 2.000 persones implicades.

El ‘Participa’ és un projecte de recerca social amb una clara voluntat de transformació que vol contribuir en la construcció d’una societat més inclusiva, on totes les persones puguin participar en igualtat de condicions. Per a fer-ho possible, el primer pas és generar evidència científica sobre les barreres que restringeixen aquesta participació en les persones amb discapacitat.

Les dades del nostre estudi demostrenque les barreres arquitectòniques encara són una problemàtica important. El 73,9% manifesta restriccions en la mobilitat a l’aire lliure. El 64% es troba amb barreres en el transport a curta distància per la falta de tecnologia de suport adaptada o inadequada per a desplaçar-se. El 62,6% té dificultats per accedir a domicilis d’amics i familiars.

Els resultats ens mostren que l’àmbit de la mobilitatés un dels que presenta més barreres i que això té un impacte crucial en altres dimensions de la participació, com per exemple, en l’àmbit laboral. Els participants de l’estudi manifesten que la falta de transport adequat és una barrera rellevant per a accedir o mantenir una feina. De fet, només una de cada tres persones treballa, tot i que la majoria considera que tenir feina és rellevant per a ells i elles (62,8%).

D’altra banda, podem evidenciar que l’accés a serveistambé és un àmbit que presenta barreres. El 65,9% considera que les decisions polítiques i els serveis inadequats fan la seva vida més difícil. Concretament, la manca de serveis de suport per poder fer una vida independent és un problema rellevant. Els i les participants del projecte manifesten que el suport principal per a les activitats del dia a dia (dins i fora de casa) és la família i, en pocs casos, la persona amb discapacitat rep finançament públic per comptar amb un servei de suport en el seu lloc de residència (26,7%). Així, habitualment els suports es financen amb ingressos propis o bé recauen en la família i entorn proper sense remuneració.

També sabem que el nivell d’ingressos és determinanten la participació en la societat. Els resultats ens mostren que les persones amb ingressos més elevats participen més i estan més satisfetes amb la seva participació. Això encara esdevé més problemàtic quan sabem que l’accés al mercat laboral està ple de barreres i que la situació de discapacitat pot implicar un conjunt de despeses que no són finançades per les administracions públiques.

A més a més, els participants de l’estudi comparteixen situacionsen les quals, tot i que es garanteix l’accés físic als espais, en aquests no hi poden participar en igualtat de condicions. Per exemple, ens expliquen que van al cinema i no poden escollir la fila on s’asseuran sinó que es veuen obligats a veure la pel·lícula des de primera fila, o van a un concert i han d’entrar per la porta del darrere o també veure una obra de teatre en un espai segregat, lluny dels acompanyants amb els quals volien compartir aquesta activitat d’oci. Participar no és només estar present en un espai o una activitat sinó que implica formar-hi part en igualtat de condicions que la resta.

Això diu una participant del projecte: “(...)M’agradaria que tinguéssim el mateix dret que altres persones per accedir a les diferents fileres [del cinema]. I no deixar-nos en primera fila només per cobrir l’expedient”.

Segurament les barreres socials són les més difícils de suprimir. Es tracta de com entenem i abordem la discapacitat com a societat. Des de l’enfocament basat en els drets humans és evident que la igualtat d’oportunitats i la participació en igualtat de condicions són inqüestionables, però veiem que encara queda molt camí per recórrer quan es percep sovint que és la persona amb discapacitat qui s’ha d’adaptar a la societat i no a la inversa.