La importància de la comunicació química

Quin plaer i quina sensació tan agradable i acollidoradona poder olorar una flor, ens sol despertar unes sensacions de tranquil·litat, de benestar, de connexió amb la natura, etc. Olorar un bon vi, un perfum que ens agrada, també ens desperta sensacions diferents segons cada persona. Si a nosaltres ens pot oferir tot això i l’olfacte no és el nostre sentit més desenvolupat, imaginem-nos que poden sentir i captar els gossos, que sí que l’és.

La comunicació química és molt important tant en humans com en gossos, però sens dubte en els nostres companys canins ho és molt més, només pel simple fet que poden captar informació que nosaltres ni tan sols ens imaginaríem.

Els humans podem captar certes feromones a través de l’olfacte, que són completament inconscients de la seva captació, però que poden tenir diverses afectacions, com per exemple la regulació de la menstruació. Sí, sembla mentida però passa. Quan diverses dones conviuen durant un cert temps de forma habitual, per exemple a la feina, hi ha una certa tendència a què algunes d’elles se sincronitzen i tenen la menstruació més o menys en els mateixos dies. I aquest fet és degut a les feromones. No només succeeix en les dones humanes, també passa en els grups familiars de lleones, on les femelles tendeixen a tenir el període reproductiu al mateix temps. I això només són uns exemples.

Ara podem imaginar-nos que important pot ser l’olfacte pels gossos i, per tant, la seva necessitat d’olorar absolutament tot i tothom. Simplement, és la seva manera de poder reconèixer i obtenir informació d’allà on hem estat, amb qui hem estat, etc. Entre els gossos, poden aconseguir informació, sobre si estan en zel o no, si tenen alguna malaltia, el seu estat emocional (angoixa, por...), la seva olor personal que els hi proporciona identitat, etc. tot això a través de l’olfacte, de les olors. I si ens parem a pensar una mica, absolutament tot, tot, té olor. Per tant ens podem imaginar la quantitat d’informació que estan rebent a cada instant i que el seu cervell ha d’anar discriminant i triant per poder seleccionar alguna olor concretar i poder treure la informació que necessiten en aquell moment.

Fent un petit exercici d’empatia, pensem per un moment que nosaltres deixéssim de veure, de què tota la informació que obtenim per la vista no hi fos (la cara de la nostra parella, fills, familiars, amics, els paisatges, la casa, el carrer, al gos, etc.). Percebríem el món des d’una altra perspectiva, tal com fan les persones invidents i tot i puguem-nos adaptar, perdríem gran part de la capacitat d’obtenir informació.

Doncs si als gossos no els hi permetem olorar tot allò que ells necessiten, és com si els hi estiguéssim posant una bena als ulls i els impedíssim aconseguir la informació que necessiten per poder entendre i comprendre el món que els envolta i on viuen. I si ja és prou complicat un món humà, imagineu si a sobre no poden obtenir la informació que necessiten per comprendre’l i sentir-se segurs, al mateix temps que poder comunicar-se amb els seus iguals d’una manera natural, sense barreres olfactives que impedeix la seva completa i lliure comunicació.

Olorar un pipí d’un altre gos, és poder obtenir informació química de primera qualitat i de primera mà. Empatia, és el que ells necessiten i, per tant, els hi hem de permetre i afavorir. És una qüestió de salut mental. Si el món és de colors, també ho és d’olors.