El jovent: són el futur de les nostres ciutats?

Aquesta pregunta ens la fem sovint cada cop que volem entendre la relació entre el nostre jovent i la ciutat. Considerar el jovent només com a futur és una noció pretesament positiva, però amaga un engany. Interpel·lar les persones joves només com el futur, implícitament reforça el seu imaginari com a subjectes que encara no són membres complets de la societat. L’engany radica en ser considerades com en preparació per l’adultesa, ja que allò que és rellevant per a elles està situat en el futur, no en el present. S’assumeix que la joventut és una etapa de trànsit de la vida, que adquireix valor en la mesura que està referida al món adult i que la seva importància consisteix en el fet que “en algun moment” s’arribarà a ser adult.

Aquesta visió del jovent només com el futur de les nostres ciutats és estrictament adultocentrista. Però, què vol dir això? L’adultocentrisme és una forma d’organització social que es manté en virtut de l’exercici de relacions de domini entre l’adultesa i la joventut. Aquest manteniment ideològic de les relacions de poder entre adults i joves ve determinada per la menysvaloració dels coneixements, sabers, accions, afectes i subjectivitats de les persones joves. Parteix de considerar que la conducta, interessos i estatus ideològic de les joves és menys valuós, important i significatiu que els dels adults, atribuint-los una sèrie de característiques que els defineixen sempre com a subjectes deficitaris de raó, de maduresa o responsabilitat.

També, d’aquesta forma, el discurs adultocentrista, en atribuir característiques universals a “una etapa de la vida”, considera de forma homogènia a totes les persones joves, sense tenir en compte la complexitat que suposa la seva interacció amb altres sistemes de domini com són la classe, el gènere, l’orientació sexual, l’etnicitat, etc.

Si bé l’adultocentrisme s’expressa fonamentalment mitjançant tres vies (institucional, interpersonal i interna), centrar-nos en la via institucional ens permetrà abordar els motius de la desafecció existent per part de la gent jove envers la política institucional a les nostres ciutats. Coneixent i analitzant la relació existent entre les persones joves i les polítiques públiques podrem comprendre com funciona, en el marc institucional, l’adultocentrisme, en no assumir com a potencial actor polític a les persones joves que hi formen part, expressada, entre d’altes, mitjançant la falta de poder polític, la subestimació de les seves capacitats i en la imposició de regles i control sobre les seves vides. Aquestes visions adultocentristes de subestimació de les capacitats i propostes de les persones joves contribueixen a la desafecció d’aquest grup poblacional envers la participació política i les institucions públiques.

Però, per què es preocupa ara la Sindicatura de Greuges de Barcelona d’aquesta problemàtica? Perquè considerem que aquesta visió adultocentrista xoca frontalment, en gran part, amb el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. En aquest sentit, podem fer referència a dos aspectes concrets: per una banda, no beneficia gens a la consecució de l’objectiu reconegut en el seu preàmbul consistent en augmentar la consciència política de tots els habitants de les ciutats. I, per altra banda, afecta la construcció del dret a la ciutat, reconegut en aquesta normativa que regeix el nostre funcionament com a dret humà de caràcter fonamental.

Així, les múltiples dimensions del dret a la ciutat (material, política i simbòlica) ens conviden a fer ciutat, a construir ciutat, exigint-nos imaginar i inventar noves formes de dissenyar polítiques municipals orientades a buscar la seva efectivitat. De tal forma, aquesta responsabilitat de fer/construir ciutat no només correspon als adults/es, sinó que també el jovent ha de desenvolupar un paper fonamental per tal de cooperar activament en la definició i la formulació de les polítiques públiques municipals.

Tornant al títol d’aquest article, ens convé preguntar-nos de nou si en aquesta funció de fer/construir ciutat, la gent jove és el futur o el present? Estem parlant de la ciutat del futur o també de la ciutat del present? És evident que els temps actuals demanden que una nova forma de produir les polítiques públiques a la nostra ciutat no desconegui les joves com a subjectes coautores en la construcció de la ciutat del present i del futur.

Per tal de millorar la incorporació d’una perspectiva juvenil interseccional en les polítiques públiques a les nostres ciutats, que facin front a les problemàtiques detectades vinculades a l’adultocentrisme, considerem que s’hauria d’impulsar, entre d’altres, un pacte intergeneracional; formar treballadors i representants institucionals sobre interseccionalitat, adultocentrisme i perspectiva juvenil; dotar d’una estructura política i tècnica, pròpia i alhora transversal, a les polítiques de joventut; prioritzar les polítiques de suport a la joventut i les seves transicions i incrementar-ne el pressupost; integrar la veu de les persones joves a través dels seus propis canals de participació; rejovenir l’administració; i establir una estratègia d’avaluació i posar en marxa un sistema d’indicadors sobre la perspectiva juvenil a les polítiques públiques.

Implementar aquestes propostes serviria per prendre consciència sobre la necessitat de considerar a les persones joves com a actors rellevants en la construcció de les ciutats del present i del futur i, al mateix temps, per donar-los-hi veu i participació perquè siguin elles mateixes les que expliquin la seva relació amb un món i unes ciutats que a vegades senten que no parlen per a elles.