La prova del cotó

Segur que les persones més veteranes ho recordeu. Anys 80. Un majordom, un tros de cotó fluix, una paret de rajoles. “I semblava net”. Les més joves, si teniu curiositat, podeu trobar l’anunci a les xarxes. Com altres grans creacions publicitàries, les paraules i la idea van passar de la televisió a la saviesa popular, en aquest cas per expressar la prova definitiva de què alguna cosa és el que es creu o el que diu ser, o la condició que ha de complir perquè es pugui considerar veritable o real.

Al darrer article que vaig publicar en aquest mateix digital deia, referint-me al que he anomenat desarticulació del tercer sector i l’economia social, que “parlem de desarticular en el sentit de superar una organització del sector fonamentada en compartiments estancs endogàmics que impedeixin l’autocrítica i la barreja: “el meu sector”, “els purs i els impurs”, “i tu més”, “nosaltres som la veu del sector”, “els altres ho fan malament”, “això ens toca a nosaltres”... 

Tal com hem explicat mantes vegades, la transformació social a través de la transformació de les organitzacions passa per la manera com s’organitzen les entitats, que no és neutra. Les organitzacions han de ser mirall d’allò que volen generar al seu entorn. L’economia social proposa pràctiques alternatives a l’economia tradicional, mitjançant l’aplicació de valors universals com l’equitat, la justícia, la solidaritat, el compromís amb l’entorn i la democràcia. Es dona importància no només a allò que es fa, sinó també a com es fa. 

Certament, cal que les entitats siguin fortes estructuralment i no només des de les persones que les lideren i és bo evitar l’excés de personalisme en el lideratge i la concentració de jerarquia. Però més enllà de les paraules, cal demostrar-ho amb els fets. La prova del cotó! Aquests darrers anys s’ha consensuat majoritàriament que la forma jurídica no ho és tot. Però de la mateixa manera que els diners no donen la felicitat, però ajuden, la titularitat de l’entitat no dona segell d’autenticitat, però marca i explica moltes coses. I la bona notícia és que ens queda encara un bon tros per fer de l’immens recorregut cap a la radicalitat democràtica que les formes de l’economia social ens donen.

Per això associacions, cooperatives i fundacions han d’aprofundir en els mecanismes que el seu marc legal els ofereix, sense necessitat d’inventar nous models fonamentats en bonics jocs de paraules o conceptes inventats per definir el que ja existeix. La democràcia no necessita paraules; necessita pràctica diària i coherència entre el que es diu i el que es fa. Deia Montserrat Roig que “la democràcia no s’aprèn als parlaments, sinó a casa; ser demòcrata no és una actitud política, és una actitud”.

Dels valors declarats als valors practicats. El que proposem per a les estructures representatives ha de ser coherent amb el que fem a casa. Així de fàcil i així de complicat. A totes les estructures i a tots els nivells del sector. Sí als nous models de governança, sí a la creació de xarxes i ponts, sí als lideratges compartits. No a les agendes ocultes, no a les divisions entre bons i dolents (el “lado oscuro” en versió original), no a passar comptes aprofitant tribunes i faristols institucionals. Només la coherència, la transparència i l’honestedat farà fort a un sector que fonamenta el seu prestigi i el seu reconeixement en la pràctica dels valors.

El majordom de l’anunci ho tenia clar: “el cotó fluix no enganya!”. Cal que cada dia, sense excepció, estiguem disposades a passar la prova del cotó. Perquè si surt brut, les nostres sòcies i el conjunt de les persones que formen la comunitat de l’entitat ens acabaran demanant explicacions.