Escrits de comiat des del vincle socioeducatiu


Fa uns dies, una educadora del servei on treballo va marxar i va deixar una nota. Voldria recuperar-ne un fragment perquè crec que és necessari reflexionar-hi: “M’agradaria dir-vos que si us plau valoreu moments que jo no tornaré a viure, com les allitades, els besitos de bona nit, els massatges, els acompanyaments al cole, que cridin el teu nom i t’enviïn un petó, totes les abraçades, quan et diuen que la necessiten, quan aconsegueixes que l’infant es trenqui al teu costat i et deixa que el sostinguis. Si us plau, viviu aquests moments a tope perquè soc conscient que a altres serveis això no serà d’aquesta manera tan intensa”.

En el fons d’aquestes paraules, aquesta educadora ens parla de l’aferrament que es genera amb l’altre en la relació socioeducativa. Són aquelles situacions que creen lligams, connexions i interdependència. Però aquest vincle no és casual ni tampoc quelcom espontani, ans al contrari. És una feina artesanal d’anar teixint de mica en mica una relació produïda per situacions traumàtiques. I és en aquests moments de màxima vulnerabilitat, on la persona atesa, tot i mostrar rebuig, ràbia i incomprensió, és quan veurà si l’adult referent hi és present.

Són aquelles vivències, on les persones que atenem ens faran demandes, per demostrar (inconscientment) que nosaltres hi som. A vegades aquestes demandes van acompanyades de situacions amables com les que descriu l’educadora. D’altres, són expressions violentes i desagradables. Però si ampliem la mirada veurem que, al cap i a la fi, el que ens demanen els infants i adolescents és presència incondicional.

Quan els vincles són desorganitzats, cal entendre que segurament ens reclamaran a través de conductes que ens posin al límit. Precisament per constatar, que fins i tot en el pitjor dels seus moments, els podrem sostenir i no marxarem.

Per altra banda, també entenc que les paraules d’aquesta educadora ens transporten a la part més emocional del nostre ofici, i que tot i tenir un escenari bastant obscur en el nostre sector (laboral, polític, econòmic, cultural...) també hi podem trobar vivències que ens omplen i ens fan estimar l’educació social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article