La soledat no desitjada, un problema de salut pública europea

Segons dades d’un estudi de la Comissió Europea sobre salut mental publicat enguany, un 22% de la població europea se sent sola i un 13%, aïllada. Això significa que més d’una cinquena part de la població percep solitud no desitjada. Cal tenir en compte que aquests percentatges són més elevats entre les persones de 65 anys o més (un 32% i un 20%) i les persones immigrants (un 25% i un 15%).

Com en la majoria dels països europeus, a Catalunya la soledat no desitjada també és un problema social en auge. El 2022, en l’última edició de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), s’apunta que el 22,6% de la població catalana de 15 anys o més se sent sola. Aquest estudi també conclou que aquest fenomen és més prevalent entre les dones, un 25,3% enfront de 19,9% dels homes, i també entre les persones amb menys estudis, un 28,1% enfront d’un 17,9% de les persones amb més estudis.

La soledat no desitjada és el desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials significatives que té la persona i les que aquesta voldria. Per aquest motiu, la soledat no desitjada no entén d’edats i no es dona únicament entre les persones grans. És un problema creixent entre les persones joves. Un estudi publicat a la revista The Lancet va trobar que el 20% dels joves de tot el món entre 16 a 25 anys, se senten sovint o sempre sols.

En aquesta línia, el primer informe de l’Observatori sobre la Soledat no Volguda a Catalunya publicat per Creu Roja l’any 2022, apunta que un 20,2% de la població major de 65 anys pateix soledat no volguda. En aquesta franja, la xifra puja fins al 44,8% de persones que viuen soles. És a dir, totes les dades apunten com la variable que hi té una relació més directa és la vulnerabilitat.

Aquesta soledat no desitjada té una sèrie d’efectes negatius sobre la salut física i mental. Diversos estudis apunten que les persones que la pateixen tenen un major risc de sofrir problemes de salut cardiovascular, depressió, ansietat i demència, i pot arribar a tenir un impacte negatiu similar al de fumar 15 cigarrets al dia.

Amb aquestes dades, és evident que la soledat no desitjada és un problema de salut pública que cal abordar. En l’àmbit europeu, és necessari un pla de polítiques públiques i intervencions socials que s’orientin a reduir-la i promoguin relacions socials intergeneracionals.