La distància professional


Si hi ha un tema recurrent al llarg de la formació dels educadors socials i els treballadors socials és tot allò que gira entorn de la distància professional.

Els que ens dediquem a l'acció social des d'aquestes disciplines sabem (o hauríem de saber) que l'eina més important amb la que treballem som nosaltres mateixos. I això va des del nostre propi cos fins la nostra ànima, passant per les nostres competències actitudinals, el nostre saber estar…

En alguns discursos podríem perdre'ns i pensar que aquesta distància significa poder atendre una persona sense emoció. Sóc del parer que és impossible intervenir com a educador social o treballador social i evitar les emocions. Un músic que no surt a l'escenari amb cert neguit és possible que no transmeti el mateix que el que sí ho fa.

Saber cuidar el nostre cos i l'ànima del que significa aquest treball amb les persones no és un tema menor. Però en tot cas no hem de llegir en negatiu la proximitat professional, que és un terme que a vegades se'ns oblida treballar-lo tant com el de la distància.

Els diferents recursos on treballem aquests professional permeten i defineixen (en certa mesura) aquesta distància. No és el mateix (entorn a aquest tema) la feina en un recurs on veus la persona a la que atens un cop cada dos mesos que treballar en un recurs residencial on dines, dorms i et lleves pràcticament en el mateix espai que les persones amb les que hi treballes. Cosa que evidentment no significa que hi hagi més o menys implicació.

Per altra banda també hem de fer certs exercicis de autoconeixement (no només en aquest aspecte…) per poder saber fins on estem disposats a apropar-nos o bé fins on som capaços de fer-ho. Podríem discutir també si hi ha encàrrecs institucionals implícits o explícits en aquest sentit.

És possible que l'experiència sigui un factor que ens facilita posicionar-nos d'una manera o una altra, però també està clar que amb trajectòria professional o sense podem cometre errors en aquest sentit. Com dèiem, l'autoconeixement pot ser la clau.

Tot plegat no és un tema menor ni simple i hem de mirar de treballar-lo amb profunditat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article