Obre els ulls i mira'm, què és el que veus?


"Estar sano ya no es sentirse sano, ya no es disfrutar de la vida y de sus inconvenientes. La salud ya no es capacidad para superar los inconvenientes de la vida y disfrutar de la misma (de hecho, en latín, dice el antropólogo marciano, salus alude a "estar en condiciones de superar un obstáculo"). Ahora la salud la definen los médicos con normas y medidas, y si el humano no cae dentro de las mismas es un enfermo, aunque no lo sepa y aunque pueda superar los obstáculos de la vida diaria. "¡Gran sorpresa!", dice el antropólogo marciano al reflexionar sobre la ignorancia de los médicos que transforman a sanos ignorantes de sus males en enfermos dependientes de sus artes."

Juan Gérvas. La historia de un antropólogo marciano.


És precisament en aquest punt on, des del col·lectiu ARTSOMM, ens seguim plantejant tots aquells determinants que envolten el concepte de salut. Un concepte que sembla ha quedat presoner per les forces del saber mèdic i instaurat en categories inamovibles promogudes per la relació dicotòmica entre conceptes i significats. Una dualitat imperant on la definició de l'altre només pren sentit en oposició al jo, una oposició binària de significants on el propi llenguatge ha assumit la responsabilitat de l'ordre social. En definitiva es tracta de categories impertinents que, més enllà del patiment, acaben promocionant l'empresonament del jo sense cap espai per a la pròpia definició. Un món de límits i fronteres entre la salut i la malaltia, entre allò patològic i allò normal que acaba per produir la mort social d'aquell que sense voler-ho ni saber-ho ha quedat als marges. En termes de salut mental, aquesta exclusió de la vida social esdevé d'alguna manera per aquells significats dicotòmics on el boig és aquell qui viu aliè,  alienat així del món i de la veritat. Entre el subjecte raonable i el boig s'inscriu l'abisme de les lògiques cartesianes que construeixen al subjecte modern; el subjecte de la consciència i amb plenes facultats racionals.

Un subjecte perfecte, aquell habitant d'un món que recerca amb ansietat l'eliminació de les imperfeccions. Un camí però, que en la investigació cap a la perfecció troba en ocasions escletxes i fractures que ofereixen la possibilitat de la construcció d'espais paral·lels. Espais on el patiment, l'amor, el dolor i el desig acaben formant part d'allò més humà. Tipus d'espais on les ànimes robades i les consciències manipulades retornen al seu estat més primitiu per d'aquesta manera poder definir una subjectivitat que es construeix a través de la pròpia experiència, a través d'aquells sabers profans que en d'altres situacions han quedat obviats i ridiculitzats. Parlem doncs de la importància de l'espai i del context, de la construcció d'espais de reflexió, de discussió, on la imperfecció i el patiment troben el sou lloc, espais on sense por a l'abisme es posen en qüestió tots aquells supòsits que determinen el món "perfecte". Espais per a l'experiència, petites illes de respecte que en definitiva el que reivindiquen és la possibilitat d'un món on els límits i les fronteres siguin dinàmiques, permeables i construïdes des de la pròpia subjectivitat.


Tanca els ulls i escolta'm…
El que sents i el que veus puc ser jo mateix o la construcció que tu fas dia rere dia sobre mi.
El que veus pot ser quelcom singular i diferent o la marca d'allò temorós i indesitjable.
El que veus puc ser jo com a subjecte amb drets i deures o un individu estacionat en categories discriminatòries.
El que veus pot ser desig, essència i il·lusió o ànimes robades per la normalitat.
El que veus en definitiva pot ser la possibilitat d'un món singular amb persones singulars o la construcció d'una realitat castrant a causa dels normalismes i el desconeixement.

Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

edgarvinyals
4.

veig una obertura i oloro un canvi de paradigma. Felicitats, benvinguda i endavant!

  • 0
  • 0
LLuis Monset
3.
Una bona feina,una bona reflexió i una bona filosofia, lligats per una sensibilitat gens comú.
Les disquisicions sobre el concepte de salut son tant llunyanes en el temps com la pròpia cultura humana.
Amb bona intenció ,en els països de Europa,hem arribat a confondre salut amb felicitat i sanitat amb un munt de il•limitats recursos que acabaran oferint a cada persona la possibilitat de tenir en aquesta vida,tot el que desitja i necessita.
Això es una aparentment maca utopia que com totes, ens pot portar per un camí equivocat en la mesura que oblidem que els únics protagonistes del devenir social son les persones.
Per això es important,que sense voler redimir al mon de res ni demostrar lo equivocats que estan els altres,persones de bon cor i amb capacitat tècnica per conèixer els camins per apropar-se als "diferents"
us podeu seure al costat de un grup de persones i fer-les sentir el vostre escalf i estimació.
Molts petons per Anna i qui la acompanyi en aquest magnífic trajecte.
  • 0
  • 0
Joan Bermejo Cutillas
2.

Anna es clar que un altre mon tindriem si tots fossim com tu




  • 0
  • 0
Joan Gatnau i Florensa
1.

Xapo! Se pot dir mes alt i per mes bandes pero no mes clar! Felicitats per l'article, m'ha agradat molt!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article