Quina relació tenim les educadores socials amb la cultura?


Hi ha dues preguntes que fan empal·lidir a la majoria d'educadores1 que conec: què és l'educació social o sobre què eduqueu. Després d'empassar saliva, balbucejarà una resposta complicada, que probablement no deixarà satisfeta cap de les dues parts.

Aquestes mateixes preguntes formulades a moltes altres professionals no generarien gaire dubtes quant a la funció ni els continguts del seu exercici. Perquè ens costa tant a les educadores doncs de respondre?

Fart de no saber respondre d'una manera planera i concloent que si no ho sabia explicar, potser era que no ho tenia prou clar, vaig acabar consultant els "Documents Professionalitzadors", text de consens assumit per tots els col·legis professionals d'educació social de l'estat espanyol, i que recull entre altres documents clau, la definició d'educació social. Resumint-lo molt, explica l'educació social com un dret de ciutadania, el dret a l'accés als continguts culturals d'època, a la incorporació a xarxes socials àmplies i a la promoció cultural i social. El dret a ser contemporània, vaja. A viure amb plenitud els sabers culturals de la nostra època. Fascinant encàrrec.

Que la definició de la nostra professió vagi íntimament lligada a la paraula cultura no deixa de sorprendre. Els projectes que realitzem allotgen l'art, la tecnologia, la literatura, la fotografia, les ciències, la pintura, el cinema...? Quantes pràctiques professionals estan orientades cap a l'accés d'aquests continguts? Al meu veure, poques, massa poques.

No es tracta d'esdevenir expertes, artistes o tecnòlogues, sinó apassionades de la cultura, del saber. Per que la passió es transmet, és contagiosa. I mobilitza. És una de les raons per les quals cadascuna, íntimament, té un gust, afició o interès. Perquè algú ens la va contagiar.
Caldrà revisar doncs, quina relació íntima i professional, tenim les educadores socials amb la cultura, si pretenem respondre a l'encàrrec que com a cos professional ens hem marcat.

-
1Utilitzaré el genèric femení que inclou evidentment el concret masculí


Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

edgarvinyals
2.

clar i català! gran reflexió!!

  • 0
  • 0
Eduoncourse
1.
la cultura es quelcom diferent a l'art. La cultura no deixa de ser dominació i reproducció i l'art es l'expressió que lluita contra aquesta. Quan guanya la cultura, l'art desapareix i es transforma en part d'aquesta. Per què els educadors no ensenyen art? o no el suficient com diu Sennen? Doncs per que ells també han estat enculturitzats i han d'empassar-se el malestar per poder continuar cobrant un sou.
Apassionats del saber, és molt difícil ser-ho quant el menyspreu per el coneixement es arreu i la satisfacció immediata prima per sobre de la lectura, per exemple.
Qui potencia l'art, es un lluitador i mai rebrà el premi de l'institució, el reconeixement, etc... el que potencia la cultura es el que guanyarà, el que rebrà el premi, el que reproduir...
  • 0
  • 0

Comenta aquest article