Sobre la vinculació o la relació professional amb l'altre (I)

Avui he rebut, a casa, la visita inesperada de l'educador social del barri... Ufff! Per quatre dies que no vaig a l'institut ja m'ha de venir a veure? Collons! Ma mare ja m'ha clavat la bronca matinal per no sé quina tonteria d'ahir la nit, i quan estaven a punt de començar la sèrie que més m'agrada, va, i es presenta el molt desgràcia perquè diu que vol parlar amb mi... Quina sort de merda avui, feia dos minuts que m'arribava del parc i enlloc de trobar-me el plat a taula m'hi trobo aquest paio... Com és que la mare l'ha deixat entrar?

- Bones, Pere, què tal et va? -em diu, així com mig rient.
- Doncs si ho dius per l'institut... ara que ja no hi vaig em va de puta mare...

Però què coi es pensa, aquest paio, que conegui a ma mare no vol dir que em pugui vacil·lar així; per mala llet la meva. 

- De fet, no hi penso tornar.

Em miro a ma mare desafiant... serà... què n'ha de fotre ella del que jo faig o del que deixo de fer... què n'ha de fotre aquest tio que no és ni de la família... qui es pensa que és. Haig de reconèixer que potser m'estic passant una mica de llest, que he deixat d'anar a l'institut sense saber massa bé perquè, però ara em vindrà a dir què és el que faig malament? Ara em llegirà la meva llista negra? Me la conec de sobra, ma mare no es cansa de repetir-la.

N'estic fins la punta!

Miro d'arribar-me a la meva habitació... em sembla que m'agafo les quatre coses i m'allargo fins al parc a fer-me el porro, segur que allà ningú em ratlla.

- Eh, Pere, abans que marxis... sé que tens pressa i que no vols que m'estigui massa estona per aquí, però escolta'm un moment. Més enllà dels teus 15 anys, el rotllos legals, l'absentisme escolar i els seus protocols... Del que en facis de la teva vida, sincerament, em sembla que em rellisca una mica... tu mateix, tu decideixes. Que no em vols parlar ara, perfecte, jo també tinc altra feina... bo i així, em sembla que t'estàs equivocant.

Em mira i me'l miro. No sembla que vagi de males. S'està assegut mentre jo deixo les coses sobre la taula. Em continua mirant, no diu res... què vol? De cop s'aixeca, em deixa un targeta de les seves i sense més se'n va dient-me:

- Ens veiem un altra dia si vols, i sí, parlarem de l'institut. Torno a repetir-te que no em preocupa massa el que facis o deixis de fer, tu mateix saps el qui hi ha i si no, ja t'ho trobaràs. Que em vols veure, perfecte, que no, també. No et penso perseguir... de mare ja en tens una. Simplement, em sembla que deixant els estudis és un molt bona manera per cagar-la... però en fi... tu mateix...