Què diu l’ocupabilitat dels 26.000 milions de benefici dels bancs? 


Res. L’ocupabilitat ignora què és la pobresa o la desigualtat. Un dia pot tenir de parella de ball a una entitat social compromesa amb la transformació social i l’altre a una patronal disposada a millorar el seu benefici empresarial a qualsevol preu.  

Em direu que aquests no són els seus objectius. Que són mobilitzar les competències que reforcen les possibilitats de trobar o mantenir una feina. I en part teniu raó. Però al preu de deixar en suspens la nostra pròpia posició ètica.  

A imatge de la ciència, l’ocupabilitat no es qüestiona el perquè de la desocupació. Es conforma en buscar un model que expliqui com succeeix. Per exemple, pot analitzar les competències que requereix un determinat lloc de treball, però no inclou en la seva anàlisi allò que pugui posar en qüestió les condicions salarials i laborals.  

I és així com, en el seu nom, s’accepten uns requisits de treball que redueixen la persona a la condició d’objecte al servei de les necessitats productives. Quan l’ocupabilitat s’associa al rendiment econòmic, ofereix un miratge en forma de resultats immediats, però no es vol saber que sovint, les conseqüències d’aquests treballs precaris, són un empitjorament de la situació d’aquestes persones. A la seva pobresa material s’afegeix l’empobriment del seu valor en el mercat de treball.  

Podem dir que l’ocupabilitat funciona per substracció del subjecte crític, polític. No vol que ens interroguem del perquè de la precarietat o de l’explotació. L’ocupabilitat depèn de l’amo que li dona de menjar. En el nostre cas són les polítiques d’ocupació.   

Llavors, si el problema el pensem només com ocupabilitat-rendiment econòmic, la lògica ens porta a la paradoxa d’insistir en el model que genera aquestes desigualtats. Però si creus que cal problematitzar per què el mercat de treball no assegura una real redistribució de la riquesa; si entens que la desigualtat es dona en relació a l’accés als llocs de feina, però també en relació a l’accés als instruments de crítica i de construcció d’alternatives; si reivindiques una posició ètica enfront la situació actual; aleshores.... torna’m a preguntar si l’ocupabilitat hauria de tenir opinió sobre els 26.000 euros de benefici dels bancs que tinc algunes idees per compartir amb tu. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article