Escola i aprenentatge invisible

L'exercici d'aprendre i incorporar coneixements cada cop té menys monopolis i espais exclusius reservats. Vivim anys en què el lliure accés al coneixement dilueix el lideratge indiscutible de l'escola i el coneixement formal. La impaciència i la radicalitat de les transformacions tecnològiques del nostre entorn han fet onejar els fonaments d'una estructura educativa que consideràvem estable i ancorada. Mentre la centralitat i la capitalitat de l'escola al mig d'aquest mar de coneixements segueix defensant-se a ultrança, el sector està fent un esforç -mig a contra-vent- per adaptar el vaixell a aquest vaivé. Cal entendre aquest nou paradigma, estudiar els nous corrents i eines que tenim a l'abast i, des de la mateixa institució escolar, portar a bon port totes les potencialitats d'aquest nou escenari.

Qui avui pren la decisió d'aprendre veu davant seu multiplicats els coneixements dels què abastar-se i les fonts d'on servir-se. La informació, les idees i la cultura queden diversificades a través de canals, mitjans i fluxos que es creuen a la nostra vida i la nostra trajectòria educativa. D'aquest nou escenari parla el llibre de Cristòbal Cobo i John Moravec que a finals d'aquest maig arribarà a les llibreries catalanes Aprendizaje invisible, hacia una nueva ecologia de la educación. Editat pel Laboratori de Mitjans Interactius de la Universitat de Barcelona (LMI-UB) i presentat el passat 30 de març a l'Auditori del MACBA als Debats d'Educació que organitzen la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya.

En la particular aproximació al món de l'educació que fan Cobo i Moravec posen en equilibri l'accés als coneixements a través d'un eix amb quatre coordenades: aprendre de forma intencional o inesperada, a l'eix de les abscisses; i de forma formal i informal, al de les ordenades. Són per a ells, quatre potes desiguals que un currículum difícilment podria recollir íntegres (pel fet que, per exemple, no reflectiria l'aprenentatge no formal que fa l'individu ni el mapa de competències i habilitats que adquireix de forma inesperada). L'escola –educació formal i intencionada– ha de seguir bastint la nostra estructura educativa, però no podem obviar els inputs que anem rebent des dels altres eixos. Quin és el nostre pòsit de coneixements que aconseguim a través dels mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió? I a través de les xarxes socials? I a través de la lectura? I encara més important, davant de tots aquests agents, quina és la nostra capacitat de destriar la informació valuosa? Si som capaços d'analitzar totes aquestes competències toves –com ells les anomenen– potser serem més justos a l'hora d'entendre aquesta accelerada revolució que avui pateix el sistema educatiu. Aprendre en 3D (és a dir, transcendint les instàncies de l'educació formal), en 360º (des de diversos contextos) i en 7/24 (en qualsevol espai de temps): un compendi de teories per acostar-nos a entendre aquesta nova ecologia de l'educació que vol aprofitar, pels objectius de sempre, totes les vies d'aprenentatge que el segle XXI ens posa a l'aabast.


Referència: Debats d'Educació amb Cristóbal Cobo. Aprenentatge invisible: aprenent en 3D, 360° i 7/24 http://www.debats.cat/cat/2011/cobo/index.html

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article