La nova àgora

Una plaça pública: plaça Catalunya. La recuperació d'aquella àgora grega perduda, el debat al carrer, la discussió amb la ciutadania, la recuperació de la consciència política i l'acció crítica, el renaixement d'allò comú, d'una comunitat real que treballa pel grup, per l'interès col·lectiu, el compartir, un espai que cerca respostes i tolera el malestar, l'explica, el narra, el comparteix. Una comunitat real s'ha gestat a plaça Catalunya de Barcelona i a altres places d'Espanya i Europa. La voluntat de transformar una organització social que genera exclusió i desigualtat. Es tracta d'un intent de revisar i reformular el vell contracte social. Una nova idea de justícia social es posa en joc. Una idea que està relacionada amb un nou registre del que són les relacions humanes, les relacions de producció, les relacions amb l'altre. Així, un canvi a molts nivells: econòmic, productiu, social, ètic. Un canvi de paradigma és el que està succeint o més ben dit és el que s'està articulant a nivell pràctic.

Alguns no entenen la pluralitat que es dóna a la plaça de demandes i propostes però els recordarem que la pluralitat és necessària i imprescindible per no caure en errors anteriors. Altres diran que això és una festa però els recordarem que la recuperació de la consciència política, la recuperació del carrer, del que és públic, de la llibertat i l'autogestió ens ha fet sentir vius, de nou, protagonistes actius del nostre present i el nostre futur. Finalment, encara altres diran que no sabem el que volem i nosaltres els recordarem que tenim molt clar el que volem: la recuperació de la discussió pública sobre els assumptes que afecten les vides en singular, la recuperació de la relació amb l'altre, el retrobament amb aquest altre, la cohesió social, la recuperació d'espais de participació real democràtica, la desmercantilització de les nostres vides, la recuperació del cos, la sensibilitat i la connexió amb la terra, l'ampliació de la definició del que és l'ésser humà. Un nou pacte social que s'allunyi de les lògiques instrumentals.

Per tot això i per altres motius s'ha constituït una Comissió de Diversitat Funcional a l'acampada de plaça Catalunya. Les sinèrgies neoliberals ens havien conduit a una lectura errònia de la diversitat funcional. A unes estructures, institucions, recursos i pràctiques generadores d'estigmatització i segregació. Constructores, en definitiva, de la idea que el presumpta problema està en el cos de l'altre i no en el sistema. Posar sobre la taula experiències, problemes, models eficaços i ineficaços, paraules, llenguatges, mirades i discutir-ho amb la ciutadania.

Visibilitzar-ho, reivindicar els diferents tipus de trànsit social és el que es pretén. Trencar amb les tendències de mesurar-ho tot en termes de cost i benefici. Reflexionar, discutir i actuar. Una xarxa que s'ha iniciat al carrer i que ja s'ha organitzat virtualment a través de facebook (Comissió Diversitat Funcional Acampadabcn), que considera important la presència al carrer per tot allò que expressa la discussió pública, la visibilització i el despertar de la ciutadania activa. Es tracta d'una presa de poder, dels cossos, les ments, els llenguatges i les accions. Una experiència de presa de poder que no té marxa enrere sinó que té multitud d'oportunitats. En definitiva, s'apel·la a una revisió profunda de les bases socials que han construït un món excloent, segregador, injust, desigual i productor de patologia i anormalitat. Construïm, així doncs, un nou paradigma de les relacions humanes on sigui possible la relació amb l'altre i la recuperació d'allò que tenim de comú tots els éssers humans i que és: la necessitat dels altres i la seva pluralitat i diversitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Pepín de la Rosa
9.

Hola Asun, al CEESC tenim una proposta d'Àgora que m'agradaria que poguéssim comentar. Felicitats.

  • 0
  • 0
Josep
8.

Hola Asun, soc amic del teu germà. Mitjançant el seu facebook he arribat aquí. Enhorabona tant per la teva visió com per la teva manera d'expressar-la. El teu germà diu que se sent orgullós. No m'estranya gens.

  • 0
  • 0
Núria Gómez
7.

fantàstic Asun¡ expresses amb paraules això que sento de les mogudes i que em costa trobar paraules...una abraçada

  • 0
  • 0
xavi dua
6.

Quan vaig experimentar l'acampada em baig adonar de o mateix... ara es un AGORA, necesitem recuperar le place per debatre.

  • 0
  • 0
Assumpció Balaguer Sivera
5.

!!hem sobrepasa l'orgull que sento en aquest moment, hem sento molt poca cosa, jo només he estat aprop dels meus, pero hi ha gent com la meva filla que pensa desinteresadament en tota la societat, !!molt be per tota aquesta juventud!!!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article