És molt senzill

Portem anys i panys buscant el desllorigador conceptual de la inclusió social. Desigualtats? Inclusió? Pobresa? Exclusió? Marginació? Tothom mira d'aclarir-se però ningú acaba d'aportar la suficient claretat conceptual per fer-ho. I és necessari, d'això en depèn la orientació de les polítiques públiques. D'on ens ve tanta confusió?

Primer va ser "pobresa", però com que el mot tenia un deix economicista i caritatiu i no explicava prou bé les noves realitats sorgides de la crisi del 73, diuen, el seu ús es va anar abandonant progressivament a favor del d'"l'exclusió". I què diferenciava la pobresa de l'exclusió? Doncs d'entrada que l'exclusió no estava estrictament vinculada a una definició monetària. Està fotut no només depenia de la quantia d'ingressos sinó que també depenia d'altres factors: les relacions humanes (familiars o no), l'edat, el gènere, la salut, etc. I era cert, però com que l'exclusió tenia un deix massa negatiu es va passar a parlar de la "inclusió". Així es donava la idea de que el procés era reversible i se'n positivitzava el contingut. I al final de tot del camí, un cop morta l'Estratègia de Lisboa (últim intent de construir Europa des de la socialdemocràcia) es parla (i encara hi som) de passar-nos a la inclusió "activa",  aquella que no només depèn de l'estructura social sinó de la capacitat d'activar als individus (deixant a banda altres consideracions) i per tant, els responsabilitza de la seva situació. I aquí ens trobem, perduts en el mar del relativisme i les explicacions individuals a fenòmens d'origen clarament estructural i col·lectiu. I aquí ens trobem, donant un pes espectacular (sense saber exactament perquè) a variables de segon ordre (com ara l'edat) intentant trobar una explicació raonable a tot plegat.

No serà que pel camí ens hem oblidat d'alguna cosa? Segurament ens hem oblidat de l'inici. En algun moment de tota aquesta cadena vam perdre la "classe social". Ara, ha hagut de ser ara, enmig de la situació de brutal crisi del capitalisme que comencem a enrecordar-nos-en. Ara que tot queda al descobert i és més fàcil destriar el gra de la palla. En el marc conceptual de la inclusió no trobem formes addients per explicar perquè tanta gent, provinent d'uns mateixos estrats socials i laborals, dels mateixos barris, amb uns nivells educatius similars passen per situacions semblants. Però, segurament, la pregunta més important és perquè? Perquè ens hem oblidat de la "classe social"? Uns diuen que perquè no explicava prou bé la nostra realitat. Però, si així era, com és que ara reneix de les cendres en debats i dissertacions diverses? La classe social no ha estat mai una categoria explicativa basada únicament en l'estructura laboral i econòmica. Només cal repassar alguns dels clàssics (Bourdieu?) i rellegir com la classe era un fenomen que anava més enllà de la posició ocupada en el mercat laboral. Aquest ha estat el reduccionisme a què la ideologia dominant en els darrers anys, ens ha abocat. I ara ens trobem "orfes" de marcs conceptuals que, encara que adaptats a les noves realitats, ens serveixin per entendre, de manera global, què és el què està passant. 

És molt (més) senzill (del què sembla), digueu-li desigualtats de classe.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article