Corbes que no volen ser esborrades amb el Photoshop

Quan el passat mes de juny vaig veure la portada de Vogue Itàlia em vaig alegrar. Unes noies amb corbes, maques i amb una roba interior sexy omplien la portada d'aquest magazine de moda, el rei i gran dictador del que es portarà o no es portarà en properes temporades.

Ara, fa poc més de dues setmanes, es va fer pública la nova campanya de la marca de roba Topshop amb una model esquelètica que amb prou feines, a primer cop d'ull, pots distingir si es tracta d'una persona real o d'un maniquí. Evidentment aquesta imatge va despertar polèmica entre les diferents associacions contra l'anorèxia al Regne Unit, cosa que va fer que la famosa marca s'afanyés en dir que la model australiana, de 18 anys, Codie Young,  és una noia "saludable", i només canviessin aquesta foto per una altra de la mateixa model que no dista molt de la primera.

Sembla que entre la portada de Vogue Itàlia i aquest anunci de Topshop hi hagi una gran diferència de "pes" entre les seves models. Creia que amb el reposicionament de comunicació que va fer la marca de productes femenins Dove, on es va centrar en noies que et pots trobar pel carrer, s'obriria la ment de moltes dones, però també de molt homes, quan van començar a sortir, ja fa uns anys, noies que omplien la pantalla del televisor i no com les que estem acostumats. Però la realitat és una altra, Tara Lynn, una de les models que sortia al número de juny de Vogue, s'ha tornat popular després de fer una campanya per H&M amb el nom: 'Big is beautiful'. Ens hem enganyat i ens hem dit: "Mira aquests de Dove i de Vogue que bons que són i com lluiten contra l'anorèxia i la bulímia traient a noies grassonetes". De grassonetes res! Aquestes dones que veiem són les noies que et trobes pel carrer, noies normals, maques, amb corbes, pits, esquenes ben formades, amb malucs i amb una cara sana. Ah! I sense Photoshop, és el que té la realitat que no és virtual.

Per què no hi ha cap entitat rellevant d'aquest món que ens digui que aquestes dones que surten als anuncis de Dove estan primes (primes però sanes), i no estan grassonetes? Per què les noies que gasten una 40 s'han de creure que elles, com les models de Vogue, han de ser acceptades com a dones amb una mica d'excés de carn?

No sé qui va ser el llest que va instaurar una moda esquelètica que, fins i tot, moltes vegades, ni les pròpies models anorèxiques, d'aquestes que només mengen una poma en tot el dia, arriben a ser tan os com se'ls demana, i necessiten el Photoshop per retallar malucs o cames. Quina llàstima que ja passés a la història l'època de Rubens, de totes formes, estic segura que la model que surt a la publicitat de Topshop no desperta grans passions, ni sexuals ni intel·lectuals.

Hem de ser una mica llestos, com em va dir una vegada un professor meu a la facultat: "Et pots enamorar d'algú i a aquest algú li penjarà la pell en breu, i necessitaràs alguna cosa en funció de la qual fer tots els sacrificis". Cuidem-nos, fem vida sana, treballem per modelar el nostre cos i preocupem-nos per no tenir sobreprès, però fem-ho amb seny, encara que sigui per intentar reduir aquesta dada que diu que 1 de cada 5 adolescents té un risc important de patir un trastorn de la conducta alimentària i que poden començar a partir dels 7 anys.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Rubén Rascón
1.

L'informació ha de ser lliure per a tothom, peró és deure dels pares el que els fills l'interpretin degudament.

S'ha de ser concient de que cuasi tot el que ens arriva pels mitjans de comunicació, és per a finalitats económiques, no pel nostre benestar.

Com diu en Lyrico: "también las guapas se tiran pedos".


  • 0
  • 0

Comenta aquest article