La dimensió espiritual de la persona com a fonament de l'acció social

Quan ens acostem a la paraula espiritualitat podem trobar un ventall molt diferents de maneres d'entendre-la que va des dels què la identifiquen únicament amb la pràctica religiosa fins als què han allunyat qualsevol referència a Déu del concepte d'espiritualitat i la defineixen només en termes de sentit de la vida. En el nostre context cultural, parlar de la dimensió espiritual de la persona resulta encara difícil ja que la referència religiosa d'aquest concepte n'allunya moltes persones de poder admetre que en l'individu calgui contemplar a més de la psicològica, la social, la biològica, la dimensió espiritual com una de les múltiples dimensions de la persona.

L'espiritualitat la podem entendre com un procés transformacional a través del qual s'integren diferents aspectes de la vida i inclou la posada en relació amb els altres, la natura i el sentit. Es pot associar a la creativitat, al joc, a l'amor, al perdó, la compassió, la confiança, la saviesa...

No es tracta d'un aspecte secundari de la persona, o d'una cosa opcional. Tothom té espiritualitat vulgui o no, sigui una persona religiosa o no. L'espiritualitat té més a veure amb aquella serenitat interior que et permet dormir tranquil que amb anar a l'església, més a veure amb sentir-se integrat, i en harmonia. En definitiva és allò que dóna forma a les nostres accions.

Probablement molts educadors o treballadors socials no considerin que l'espiritualitat dels seus usuaris i usuàries sigui alguna cosa que hagin de tenir presen. En canvi, és ben cert que quan una persona està en situació de vulnerabilitat tot allò que afecta a la seva dimensió espiritual, al sentit de la seva vida, a la forma d'afrontar el dol, està realment afectat.

A l'hivern de 2010 un grup d'experts en atenció a l' infància destacaven en el Manifest de Montserrat que les necessitats no materials de la infància estan en el fonament de la seva protecció, i que els adults han d'aprendre a detectar aquest tipus de necessitats de tipus espiritual. Tot i que no estem massa avesats a veure aquesta mena d'afirmacions, considero que caldrà avançar encara una mica més en aquest sentit i afirmar que les necessitats espirituals de les persones, siguin infants o adults, formen part d'allò més essencial de cadascú. Per tant, caldria que fossin tingudes en compte pels professionals que les atenen ja sigui des de l'àmbit sanitari, educatiu o social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Montserrat
3.

M'agrada i comparteixo aquesta manera d'efocar la dimensió espiritual de la persona.Estic, també, d'acord amb un comentari que afirma que això és per damunt de tot respecte a la persona. A vegades, massa vegades per mi, s'ha educat en una espiritualitat que més aviat ha mostrat poc respecte per a cadascú de nosaltres i així, evidentment, el que s'aconsegueix és que s'arribi a negar aquesta espiritualitat, que com vol bé descrius forma part de cadascú. Felicitats per aquest article

  • 0
  • 0
Natalia
2.

En poquetes paraules, des de el meu punt de vista, tindre en compte la dimensió espiritual de la persona es sinònim de RESPECTE, que teoricament i aparentment sembla simple... pero potser, no resulta tan sencill a la pràctica.

Gràcies Enric.

  • 0
  • 0
Assumpta Clopas i Fisa
1.

M'ha agradat molt aquesta opinió ja que penso que "no està de moda" parlar de la dimensió espiritual de la persona. La teva opinió està ben enfocada, és aclaridora i enriquidora així com difusora d' un manifest poc conegut. Felicitats per l' article.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article