Serveis de tutela de persones adultes, molts deures pel davant

En darrers anys el servei social de tutela s’ha anat convertint en una peça molt important del nostre sistema de serveis socials, sobretot en alguns casos que concentren moltes necessitats de suports en persones que són especialment vulnerables, no només per patir malalties mentals, seqüeles de síndromes geriàtrics o discapacitats greus, sinó també per no comptar amb un entorn social i familiar que pugui assumir responsablement la tasca de donar-los aquests suport.

Si l’any 2001 es comptaven en 486 les persones protegides legalment per unes 25 entitats a Catalunya, l’any 2011 s’arribarà a les 4500 i són 65 entitats les que presten aquest servei, amb el corresponent increment dels recursos públics que es destinen a finançar-lo.

Aquest creixement es deu a molts factors, alguns demogràfics, d’altres relacionats amb els avenços –i les mancances encara– de la medecina i la psiquiatria, però d’altres tenen clarament a veure amb l’evolució de l’estructura i el funcionament de les famílies de la nostra societat, que s’ha transformat de manera vertiginosa provocant també que siguin moltes les que no estan en disposició de generar els suports que els seus membres necessiten en forma de càrrecs tutelars.

L’evolució de les prestacions de les entitats tutelars també ha viscut una transformació radical. Del voluntarisme benintencionat dels pioners, a un cos de professionals de moltes disciplines que són capaços d’entomar situacions molt complexes, fins i tot qualificables com extremes.

Les entitats tutelars gestionen algunes situacions personals molt dures, normalment en entorns familiars febles i, fins i tot, perjudicials pel benestar de la persona protegida. Els seus patronats i equips professionals també entomen la gestió de situacions patrimonials complicades, tant des del punt de vista jurídic com econòmic, davant les quals, sovint, la defensa dels interessos del tutelat topa frontalment amb els interessos i expectatives de persones del seu entorn, amb la qual cosa el conflicte forma part de la vida diària de les entitats tutelars. Malgrat aquestes dificultats, sembla clar que els darrers anys els serveis de tutela s’han anat guanyant el respecte de la resta de serveis socials, de l’administració, de la fiscalia i de la justícia i s’espera molt de la seva intervenció en molts casos, a vegades pensem que se n’espera massa...

Ara bé, perquè el servei de tutela que tant ha crescut i tant important és en la vida de moltes persones pugui seguir evolucionant positivament i respondre a les expectatives que genera, ens cal afrontar molts reptes a curt termini. En aquest article en  destacaré només dos que afecten les administracions i els legisladors, però no vull oblidar que la majoria dels reptes corresponen a les mateixes entitats i els seus professionals:

· A Catalunya cal resoldre aviat la configuració administrativa del servei -que avui no està regulat adequadament- així com el seu finançament; Cal que aquesta regulació es posicioni, també, sobre com volem que siguin les entitats tutelars (moltes i diverses, molt especialitzades però potser més febles, menys però més sòlides...)

· A tot l’Estat, mentre la legislació processal s’hagi de resoldre en aquest àmbit, calen noves lleis processals que s’adeqüin a les previsions de la Convenció de la ONU dels Drets de les Persones amb Discapacitat –plenament en vigor, malgrat que sense instruments per aplicar-la- i que facilitin l’efectiva protecció de les persones amb unes institucions adequades i de gestió més àgil per part dels jutjats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Sebastià Sarasa (President de l'ACFUC) BArcelona
3.

Sens dubte en Josep Mª Solé dona en el clau dels reptes que tenim les entitats tutelars. Només vull opinar que davant el dilema moltes entitats petites o poques fortes, crec que es necessari un esforç col·lectiu per avançar en les fusions d'entitats o, si mes no, per avançar en la cooperació i en el compartir recursos que individualment les entitats petites no podem assumir. Cal augmentar les economies d'escala.

  • 0
  • 0
Oscar Martinez Rivera
2.
Sense dubte, aquest és un dels reptes pendents. La professionalització definitiva d'aquests "serveis" que son dret i deure alhora. Professionalització i desenvolupament d'un discurs i espais de debat que aprofondeixin en el fet de "tutelar".
Perquè fer de tutor o "auxiliar de tutela" no és una tasca simple si realment volem basar-nos en les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.
Convè tenir en compte els diferents discursos en referència a aquesta qüestió i realment fer una tasca exigent professionalment.
Gràcies per les reflexions de l'article.
Oscar Martínez
  • 0
  • 0
Andrea Valls
1.

Anàlisi excel·lent sobre les entiats tutelars i la seva intervenció,que en ocasions no es valora suficinetment en base a les accions realitzades. Un artícle que convida a la reflexió!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article