Treball social i Serveis Socials Bàsics avui

 Fer una reflexió en veu alta dels serveis socials actuals no és possible si ignorem el seu naixement i evolució a casa nostra. Les respostes que avui donen els serveis socials a les necessitats i demandes emergents, malament o bé, és conseqüència de més de trenta anys de treball i de la configuració, des del res, d'un sistema nou, els serveis socials. I és per això que quan penso em el que està passant avui no puc menys que recordar-me, pel que té de similitud amb l'afirmació d'en  Max Weber quan ens parla en 'L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme', de com una cosa influeix a l'altre i com, finalment, el destí fa de la preocupació dels bens materials –el nostre sistema econòmic, el capitalisme– una gàbia d'acer del que l'ascetisme religiós s'ha escapat. Una gàbia d'acer que condiciona la nostra vida alliberat de tot contingut moral.
 
És una comparació certament un xic agosarada, i m'explicaré. El treball social té una llarga història a casa nostra, i amb la democràcia els treballadors socials varen ser els primers en defensar un estat democràtic i de dret, i el compromís d'impulsar polítiques que garantissin el reconeixement de nous drets, entre ells els serveis socials. Els treballadors socials veien la necessitat de forjar una regulació, tot una sèrie de mesures, prestacions econòmiques i de serveis, que constituirien un aixopluc al propi treball social. A partir d'un reconeixement col·lectiu de l' igualtat d'oportunitats, de l' impuls de canvis socials, de mesures preventives, i com no, d'una atenció personalitzada i una dinamització col·lectiva, havíem d'avançar en la transformació social. Una transformació que ens havia de portar a una societat més igualitària i solidària, a on cada un podés viure dignament i autònomament. Per això els treballadors socials varen prendre i han pres, junt amb els polítics, un paper decisiu en l'aprovació de les lleis de serveis socials.
 
La veritat és que amb els anys hem avançat molt. Ara disposem d'un sistema de serveis socials reconegut i estès, i en aquest marc uns serveis socials bàsics que s'han incrementat significativament en els últims anys. De treballar amb l'únic recurs que teníem, que eren les pròpies persones i la comunitat, ara disposem d'una implicació dels poders públics potent, una àmplia xarxa de prestacions i serveis, i l'accés als equips bàsics –sobretot a partir de la posta en marxa de la llei de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la dependència– cada dia és més universal. De la beneficència al dret. Res a dir, ja que és el que volíem. El que volíem, però potser no com ho volíem, i ben segur que encara insuficient.
 
Des de fa temps els serveis socials bàsics es troben abocats en un terreny pantanós. Han crescut, veritat, i molt. Però ho han fet sota el mateix patró de fa trenta anys, amb equips configurats per professionals amb perfil generalista, amb una organització que no ha variat massa –a pesar de les múltiples singularitats dels municipis– , i sobretot, s'han burocratitzat. No hi havia remei. A més demanda, criteris més objectius, respostes més estanderitzades que garanteixin equitat i simplificació, i la burocràcia ho pot afavorir. Alhora han entrat generacions de professionals joves, amb una visió pragmàtica i resolutiva dels problemes, que treballen amb eficàcia i sense pèrdua de temps en un entorn, un marc de referència, un sistema, definit i estructurat, del que no poden sortir. Davant d'aquest fet es senten menys compromesos amb el conjunt, amb el sistema, i es limiten a fer la feina que se'ls assigna. Una peça d'un teler, amb poques possibilitats de qüestionar el resultat final del teixit.
 
I aquí hi ha la 'quid' de la qüestió. Quina és la feina que han de fer? Tramitar PIRMIS com a xurros, degut la crisi, i després menjar-se els marrons de les decisions polítiques de retallar-les? Tramitar reconeixements de dependència a pilots –perquè hi ha moltes més persones de les que es comptava– i després elaborar Plans de treball, dels que no poden fer seguiment, a tot drap? Tramitar ajudes d'aliments, de vivenda, de menjador, servei a domicili, teleassistències etc i configurar llargues llistes d'espera perquè els ajuntaments estan en blanca? Atendre els milers i milers de persona que viuen en pobresa a Catalunya o amb necessitats molt específiques derivades de la seva condició personal o social, i tramitar-los-hi un recurs, el que sigui possible, el que estigui disponible, però potser el que no s'ajusta a les seves necessitats perquè no hi és i, alhora, ara no 'és el moment' de nous serveis?
 
El seu treball és evidentment l'atenció, la diagnosi i la recerca de recursos. Però pel treball social això és una petita part, és el començament. El treball social parteix d'aquest fet per avançar i ajudar a la persona a sortir d'una determinada situació. Per això el tràmit és pura rutina, no té validesa en si mateix, sinó com a instrument. I el treball interessant és el que ve després, el seguiment i l'avaluació del mateix. L'essència del treball social és el canvi cap a la millora, no simplement la contenció.
 
D'aquí la necessitat urgent, al meu parer, de dotar els equips de serveis socials bàsics de figures de suport, amb un perfil administratiu clarament definit i reconegut econòmicament, que coneguin la singularitat dels serveis socials i ajudin al tràmit, i com no, també la dotació de molts més treballadors socials. Els treballadors socials reclamen poder exercir amb dignitat la seva professió, el que implica límit en l'atenció i temps pel desenvolupament de la seva feina. Reclamen poder deslliurar-se de tanta burocràcia, de tants papers, i disposar de més temps per l'aproximació a la realitat de les persones, per la busca del compromís vers el canvi. El que implica poder fer, també, treball comunitari. Qualitat versus quantitat.
 
Per això jo em pregunto, els serveis socials, que eren l'esperança, l'aixopluc del treball social, no s'ha convertit ara amb una gàbia d'acer per la nostra professió? 
 
En aquest cas tenim dues opcions; o plantem cara al sistema, sobretot en la seva part organitzativa, o busquem la forma de sortir d'aquesta gàbia d'acer que és tant nostra. Hem de fer un esforç per recuperar i defensar, sigui com sigui, els principis de la nostra professió.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Plàcid Fusté
5.

Doncs... si encara no hi ha ningú que s'organitzi... Quan comencem a treballar?

  • 0
  • 0
Educador Social
4.

Interessant..

però actualment, i per llei, no hi ha educadors socials al costat dels treballadors? Ho dic perquè en cap moment s'estemna la figura de l'educador...

Pel que tinc entés aquest, encara més, té l'orientació professional que demanes....

  • 0
  • 0
Pere Iracund Roc Martinez Insensat
3.

Bona reflexió, sobretot perquè qüestiona a qui ha de qüestionar i allò que s'ha de qüestionar. Els Serveis Socials actuals sovint no són tant lluny de la beneficiència com pensem, ni tant lluny d'una Oficina d'Atenció al Ciutadà com imaginem. Tot i així, qui ho pot canviar?

Una figura professional que vol/busca la transformació social pot estar al costat d'un polític que ja només gestiona aspectes col·lectius pensant legislatura a legislatura?

  • 1
  • 0
marta
2.

jo crec que la única solució de les retallades que van fer , sobre tot del PIRMI; és repartir amb egualtat els recursos del pais, és a dir; el que pugui guanyar un treballador seria egual que el qui guanyui un president o un director o un...
Perquè no és lògic que treballador guanya 800 euritos i un president 8000 euros o més!?

  • 0
  • 0
Pau
1.
Bon article i millor anàlisi. Fa temps que des del treball social es reflexiona i s'arriba a aquestes conclusions. És allò de tornar al carrer, de sortir del despatx i veure el món amb uns altres ulls. Cal millor gestió, segur, però sobretot cal no perdre de vista que es treballa amb persones, amb les seves vides i amb els seus sentiments. Millorar els serveis socials és, també, fer-los més propers, menys clàssics, menys estandaritzats i, sobretot, més creatius. Em consta que són molts i moltes els professionals catalans que, dia a dia, intenten posar el seu granet de sorra per a fer-ho possible.
  • 2
  • 0

Comenta aquest article