Molts governants de diferents colors polítics estan apostant per reduir les partides destinades a realitzar estudis i consultories. Alguns de manera dràstica, fins al 90%, amb la convicció que ara cal dedicar recursos a la intervenció directa. Sense menystenir que, alguns estudis fossin pocs rigorosos o útils, no podem oblidar que els estudis són necessaris perquè les polítiques socials s'han d'avaluar. Perquè sinó les avaluem, podem estar malbaratant diners invertint-los en accions o programes que no estiguin donant els resultats esperats. I en una època de limitacions econòmiques invertir de manera eficient és clau.
Cal revisar i avaluar per decidir quins programes són més útils i aporten més valor social. I així poder decidir quins cal mantenir i quins són prescindibles. Si no és amb un estudi i uns indicadors, amb quin criteri prenem aquestes decisions?
Altres sistemes com el sanitari ja disposen de potents instruments per identificar els resultats de les polítiques sanitàries. Fins i tot en accions preventives com les campanyes de reducció del tabaquisme. Però aquest sistema d'avaluació no s'aplica de la mateixa manera en les polítiques socials (al menys a Catalunya i a la resta de l'Estat perquè altres països tenen una llarga tradició en aquest sentit). Un dels motius seria que no disposen d'uns serveis socials que apostin per la la recerca, el coneixement i formació. No és només un tema de recursos econòmics, sinó també de poder disposar d'evidències per destinar-los allà on tinguin més impacte en les persones.
No es pot concebre un sistema sòlid d'atenció a les persones sense la identificació periòdica de les necessitats, la planificació i sobretot l'avaluació de l'impacte per reorientar i prioritzar les actuacions, sempre al serveis de les persones amb menys possibilitats. Aquest camí no només és desitjable, sinó segurament l'únic possible.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari