Una reflexió sobre els riscs de l'exclusió

 

Què és ben bé "allò" que determina la categorització de "social" quan intentem descriure una possible situació de dificultat econòmica? És igual si és personal o familiar, o si és puntual o de llarga durada.

Fa uns dies, i imagino que en més o menys mesura tothom haurà sentit a dir alguna cosa del Programa de Renda Mínima d'Inserció durant aquest estiu passat, vaig procurar fer-me amb una còpia de la nova normativa... 

Després del primer "cop" d'agost i setembre, quan els SSAP anàvem de bòlid per les primeres circumstàncies de l'enviament de xecs, modificació de llei... haig de reconèixer que la lectura podria haver pres un caràcter "venjativament polititzat", dramàtic... 

 

Bo i així, fins i tot reconeixent que puc estar d'acord amb la gran majoria dels articles, identifico tres consideracions que, en aplicació tècnica, suposen una contradicció.

Si la finalitat de l'RMI és prestar el suport adequat a totes les persones que els calgui per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral –que així i d'entrada, em sembla que ningú proposa el contrari–, ¿com es concreten i quins seran els seus efectes col·laterals de la pràctica d'aquests tres articles?

 

a) No tindran accés a la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció les persones que només presentin una problemàtica laboral derivada de la manca o pèrdua de feina, que no acreditin una dificultat social o d'inserció laboral afegides i, per tant, que no requereixin cap tipus d'intervenció social i continuada.

 

b) Tindran accés a la prestació de la RMI les persones que no disposin dels mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats bàsiques de la vida. Es consideren en aquesta situació les persones o les unitats familiars que no hagin obtingut durant els 12 mesos anteriors a la data de la sol·licitud uns ingressos superiors a la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció que correspongui al mateix període.

 

c) Quan els equips d'assessorament tècnic hagin valorat les sol·licituds i els projectes de PIR presentats i hagin formulat les corresponents propostes de resolució, la Comissió Interdepartamental, tenint en compte les disponibilitats pressupostàries, emetrà un informe vinculant, amb un pronunciament d'aprovació o desestimació de cada projecte, i es donarà trasllat de les actuacions derivades dels projectes aprovats als/a les directors/es generals responsables per tal que adoptin les resolucions corresponents, en un termini màxim de quatre mesos des de la presentació del projecte al Departament de Benestar Social i Família. Si se supera aquest termini, s'ha de considerar denegada la sol·licitud.

 

A dia d'avui hi ha famílies, hi ha també persones soles –amb ingressos mínims o sense– que han caigut pel forat del famós "ascensor social" i l'únic fre que teníem –com a mínim en perspectiva "preventiva"– ha quedat restringit per aquelles persones que puguin acreditar una dificultat social afegida"(??!).

Si entenem que qualsevol possibilitat d'incorporació social normalitzada neix d'una mínima capacitat econòmica... comptant que del fet de tenir o no tenir ingressos en depèn –principalment– la capacitat per desenvolupar-se en comunitat i de manera "civilitzada"... ¿què vol dir això de "problemàtica social afegida"?   

 

Des del passat mes de maig de 2011, la gran majoria de sol·licituds presentades al Departament referent d'avaluació de la RMI resten pendents de resposta, a l'espera d'una hipotètica disponibilitat pressupostària. Les que es van presentar a partir de juliol... ni tenen perquè ser respostes, ni segurament tampoc seran pressupostades. Pels pròxims mesos, s'espera un augment d'aquella gent que ha esgotat les vies de protecció que el sistema nacional i  estatal de Seguretat Social preveia... 

Arribats "al moment", ¿no seran masses les persones amb "dificultats socials "afegides"? 
 

Si el Govern ha fixat el seu límit. Fins on arribarà el límit dels exclosos?