De retallar a reformar. Cap un nou repensament dels serveis socials.

 

La crisi econòmica és molt profunda. Sembla que el creixement econòmic es farà esperar –degut a l'hiperendeutament públic i privat, la feblesa del sistema financer, la manca de crèdit destinat a la inversió, la por dels que poden encara invertir...-, i sense creixement la urgència dels serveis socials, sobretot els bàsics vinculats a les administracions locals,  seguirà essent com afrontar els drames de moltes persones en atur, en situació de pobresa,  i les seves famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques (habitatge, aliments, despeses accessòries a l'escolarització...). Ara mateix, el vademècum dels professionals dels serveis socials no disposa de gaires receptes per atendre aquesta urgent i creixent necessitat.

 

De fet, les urgències econòmiques han estat l'origen de la majoria de decisions que s'han pres a Catalunya el darrer any en relació a les polítiques públiques. Aquestes decisions han pres forma d'ajustament immediat de la despesa o, en altres paraules, de retallada. D'alguna manera, el que s'ha fet és veure com es pot reduir un percentatge més o menys alt de cada partida, sense discutir massa el contingut de cada partida o programa, per complir amb el pressupost previst i no generar més dèficit públic.

 

En l'àmbit dels serveis de la Cartera de Serveis Socials, les decisions de l'administració han estat, d'una banda, reduir el fluxe d'entrada de nous casos en el sistema, no concertar o subvencionar noves places, i ajustar les tarifes en un determinat percentatge. En general, no s'han suprimit serveis, ni s'han tocat les condicions essencials dels mateixos (ràtios de personal i tipologia de professionals, condicions materials...), ni la relació de cada prestació i servei amb el conjunt.

 

Això vol dir que, si tenim en compte com es va fer la primera cartera de serveis socials (2008-2009), i com s'han anat fent les següents, tenim el mateix esquema bàsic –amb algunes petites modificacions- de serveis i prestacions que teníem abans de la Llei de Serveis Socials del 2007. Un esquema que prové originàriament dels anys 90, al qual s'han incorporat els serveis i les prestacions originats per la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, que en alguns casos no han acabat d'implantar-se satisfactòriament ni han seguint la pròpia filosofia que inspirava la llei. 

 

Em sembla que això no hauria de seguir per aquest camí, i que els representants dels diferents sectors d'interessats en el sistema de serveis socials (representants dels col·lectius afectats, dels prestadors de serveis, dels professionals, sindicats i administracions) hauríem de destinar molt més temps a una cosa més difícil que no pas retallar, però més efectiva a mig i llarg termini. Crec que haurem de passar el més aviat possible de retallar a “reformar” el sistema de serveis socials, ajustant-lo a les possibilitats, evidentment, però també i sobretot a les necessitats.

 

Hauríem de destinar més esforços a avaluar el funcionament dels diferents serveis i prestacions i si els recursos que s'hi dediquen estan en relació a la satisfacció de necessitats socials que generen (en aquest sentit, i per posar un exemple molt clar, cal una revisió en profunditat de les prestacions econòmiques vinculades de la LPAPAD, quantes d'aquestes no han generat cap canvi substancial en l'atenció al depenent?); hauríem de mirar molt a fons com els diferents serveis es relacionen entre si i s'adapten a les necessitats evolutives i canviants de les persones; com aprofundim en el copagament per assegurar-ne l'equitat i fer sostenible el sistema... Si ho revisem a fons, amb diàleg i participació, però també amb molta responsabilitat, potser arribem a la conclusió que alguns programes són prescindibles, que altres es poden modificar... i al final potser si que podrem fer més amb menys.

 

Aprofito l'oportunitat que m'ofereix www.social.cat per demanar als responsables polítics i tècnics de la Generalitat i dels ens locals, però també als representants del Tercer Sector Social i dels col·lectius més implicats en els serveis socials, que sortim d'un cert estat de shock que patim des que hem descobert que no som un país tan ric, i que invertim esforços en repensar -des del en el conjunt-, el nostre sistema de serveis socials, perquè si no, en un context de competència pels pocs recursos econòmics disponibles amb els altres sistemes de les polítiques de benestar (sanitat, educació, ocupació, fins i tot pensions), més potents i amb més tradició d'avaluació de resultats i de reformes dels seus models, els serveis socials poden patir un impacte més gran en no estar afinats i al dia.