Sobre 'la crisi' de valors

 

Èxit, valor, poder i reconeixement. Solidaritat. Amor i pau... si féssim una mostra estadística mundial, per països, Estats nació i nacions sense Estat. Si poguéssim enquestar a uns quants milions de persones preguntant el què és per ells el "què" –i sobretot el "com"– pren per significat cada valor, segur que, tot i la possible agrupació de significats "semblants", n'obtindríem un resultat divers, o molt divers.

 

De no fa gaires anys, recordo veure un programa de televisió on preguntaven, a diferents nens del món i d’edats semblants, què volia dir la paraula "por" i quan la sentien.

 

Aquesta pregunta, feta a un nen europeu, rebia per resposta una cosa semblant a: La por és quan de nit, quan intento dormir, em sembla sentir fantasmes sota al llit.

 

La mateixa pregunta, feta a un nen africà, la resposta que rebia era: Jo la por la sento quan vaig a caçar amb el meu pare, i sentim –a la vora–  el rugir d’un lleó.   

 

En resum, i perquè em podria fer molt llarg: una vida és, una manera de sentir, una manera d’entendre, una manera de fer. 

 

I així és com arribo a preguntar-me, ¿hem de parlar de crisi de valors, o concretament, de crisi d’una manera concreta d’entendre i viure el significat dels “valors”?

 

Fem-ho fàcil: Jo, puc assegurar que la meva "pau" no s’assembla massa a la "pau" d’en G. Bush... vull dir que, si ens ho fessin escriure potser hi hauria alguna cosa més o menys igual, però si ho volguéssim definir a partir de les nostres decisions... En fi, està clar que cadascú ocupa el lloc que ocupa, però diria que la "profunditat o naturalesa" que emancipa cada acció, desprèn una manera de fer, una manera de sentir, d’entendre i conviure al món diferent en cadascú, gairebé antagònica.

 

L’última vegada que vaig preguntar a un nano què era per ell "l’èxit", la seva resposta va ser fulminant:

 

Per mi l’èxit, el meu èxit, serà quan trobi la manera ràpida i fàcil per fer pasta, tenir un bon cotxe, la  "xurri" –que estarà super bona–, una casa com la de les pelis.., no sé, viure puta mare... 

 

En fi, quan volíem parlar de "valors" fèiem servir els mateixos conceptes, si, però està clar que fèiem servir codis d’interpretació i vivència completament diferents. 

 

No ens enfrontem a una crisi de valors, ens enfrontem contra les maneres i les conseqüències d’una determinada manera de sentir, entendre i conviure en un món boig, en que tothom assegura "ser una gran persona" –definint els valors tal com la mestra els hi va escriure a la pissarra–, però que durant el seu dia a dia, decisió rere decisió... ¿QUI HA CANVIAT LA PISSARRA?!