VIH/sida, realitat invisible

Fa poc més d'un mes, l'1 de desembre, celebràvem el Dia mundial de la sida, que el 2011 coincidia amb els 30 anys de l'aparició del primer diagnòstic de la malaltia. Tres dècades després, les situacions d'exclusió i vulnerabilitat social que genera conformen una realitat que sovint resta amagada.
 
Durant aquest període, que ha estat llarg i complicat, s'han aconseguit grans avenços en el coneixement de la malaltia, els tractaments farmacològics, la informació a la societat, l'educació i la prevenció, entre d'altres terrenys. Però cal recordar que al món hi ha 34 milions de persones infectades pel VIH/sida i que, encara l'any passat, es produïren 2,7 milions de noves infeccions.
 
A Catalunya, en aquests anys hem tingut fins a 16.732 casos de sida registrats, 10.691 dels quals han mort. Actualment viuen amb nosaltres fins a 6.086 persones amb la malaltia diagnosticada. D'altra banda, hi ha registrades 7.136 persones més amb l'infecció per VIH, però els estudis epidemiològics estimen una població total que ronda les 30.000 persones amb VIH a Catalunya.
 
A casa nostra, la societat civil va ser capaç d'organitzar-se per fer front als diversos reptes que el VIH/sida anava plantejant a les persones afectades, als seus familiars i a l'entorn comunitari. Informar i superar l'estigma i la discriminació que van acompanyar l'inici d'aquesta malaltia, prevenir la transmissió, intentar incidir en les polítiques destinades a aquest àmbit i atendre i acompanyar les persones afectades són l'origen d'un bon nombre d'entitats. Des de l'any 1998 existeix el Comitè 1r. de Desembre com a plataforma unitària d'ONG al nostre territori, formada actualment per 22 entitats.
 
A principis de la dècada dels 90 apareixen a Catalunya, promoguts per entitats socials, els primers serveis de tipus residencial, destinats a atendre i acollir persones amb VIH/sida en situacions d'especial precarietat i vulnerabilitat social. De forma complementària als serveis pròpiament hospitalaris, es posen en marxa ‘llars residències' i ‘pisos de suport' per a persones sense sostre, amb problemes afegits d'addició a les drogues, amb forta desestructuració personal i familiar, i sovint amb problemes de salut mental.
 
Fins els anys 97-98, es va fer molta feina d'acompanyament a la mort i de dignificació de l'etapa final de la vida d'aquestes persones. A partir de llavors, el repte va ser ajudar a estabilitzar el procés de malaltia per VIH/sida i acompanyar els processos de canvi personal per promoure la inserció social i la màxima capacitat d'autonomia.
 
A principis del 2000, a Catalunya comptàvem ja amb unes 130 places gestionades per 10 entitats. En estreta vinculació amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, aquestes entitats vàrem ser capaces de funcionar com a xarxa, amb un alt nivell de coordinació. Les derivacions als serveis (per part de professionals de les xarxes d'atenció social, bàsicament treballadores socials) seguien un procés preestablert; es van homogeneïtzar els programes d'atenció als usuaris en funció de les necessitats, s'han anat implementant indicadors de qualitat als recursos i es realitzen recollides conjuntes de dades anuals.
 
Tot aquest model de treball coordinat va permetre definir i incorporar dins la Cartera de Serveis Socials del Departament els recursos específics per a persones amb VIH/sida i en situació o risc d'exclusió social. Posteriorment, per donar solidesa a aquest treball coordinat entre entitats, la xarxa es va constituir –ara fa tres anys— com a Comissió VIH/sida i exclusió social de la de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), amb la missió de contribuir a la millora de la qualitat de vida, la integració i l'empoderament de les persones afectades pel VIH/sida i que pateixin exclusió social, mitjançant un anàlisi continuat de les seves necessitats i una millora dels serveis oferts per les entitats i per la xarxa pública de serveis.
 
Comencem el 2012 oferint, com a xarxa especialitzada, uns 130 llits en conjunt, sumant places a llars residències i pisos de suport. En els darrers anys, la mitjana de persones ateses és d'unes 300 anuals. Un grapat de dades que exposem amb la voluntat de fer una mica més visible aquesta realitat, des del convenciment que treballar plegats, de forma coordinada i des de la confiança, és el camí per transformar i millorar la nostra societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Gina
1.

Res a dir en relació a les retallades de Departament de Salut envers la prevenció i control de la malatia? M'esperava un article un pel més crític, no se, potser m'equivoco...

  • 0
  • 4

Comenta aquest article