L'educació inclusiva i la diversitat funcional

Tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional. Respecte la població general les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col·lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats hauria de fer ruboritzar més d'un. Per tant, necessitem un canvi sistèmic en les polítiques i en el seu substrat ideològic, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana en general i la diversitat funcional en particular. Davant de tan enorme desafiament cal reflexionar sobre els dos elements de socialització més potents que existeixen, la cultura (molt especialment la televisió) i l'educació.
 
En l'àmbit de l'educació cal diferenciar entre educació especial (l'alumnat és segregat en funció de les seves característiques personals), la integració escolar (els alumnes s'han d'adaptar al sistema, amb alguns suports, sovint insuficients) i l'educació inclusiva (la totalitat del sistema, incloent formació del professorat i processos pedagògics, s'adapta a tota la diversitat humana) La potència del model d'educació inclusiva és que no és tant un fi com un mitjà. La urgència vital de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació de la infància amb diversitat funcional facilita caure en la temptació de justificar les dreceres segregacionistes de l'educació especial i la hipocresia estigmatitzadora de la integració escolar.Només quan som conscients de la necessitat ineludible de transformar globalment el sistema educatiu perquè totes les persones aprenguin a ser des de l'experiència de conviure amb la diversitat humana en totes les seves expressions podem visualitzar l'educació inclusiva com un potent mitjà per a tal fi. Els valors no s'interioritzen només amb discursos i textos didàctics, sinó compartint rialles, mocs, entrepans de nocilla...
 
Respecte a les lleis que haurien de garantir l'educació inclusiva, el "Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat" de l'ONU, en les seves conclusions sobre l'informe presentat per Espanya, afirma que "el Comitè està preocupat per l'aplicació d'aquestes lleis en la pràctica, en vista dels casos de manca de places raonables, de la segregació i l'exclusió contínua, dels arguments financers utilitzats com a justificació per a la discriminació, i dels casos de nens matriculats en educació especial en contra dels desitjos de seus pares. El Comitè observa amb preocupació que els pares que recorren la derivació dels seus fills amb discapacitat a centres d'educació especial, no tenen cap possibilitat d'apel·lació i que la seva única alternativa és educar al seu propi cost, o pagar per l'ajust raonable del seu fill en el sistema d'educació regular", per la qual cosa recomana a Espanya" Incrementar els seus esforços per realitzar els ajustaments raonables en educació, l'assignació de recursos financers i humans suficients per aplicar el dret a l'educació inclusiva; prestant especial atenció a estudiar la disponibilitat de professors amb qualificació d'especialista, i garantint que els departaments educatius dels governs locals entenguin les seves obligacions sota la Convenció i actuïn de conformitat amb les seves disposicions".
 
Aquesta greu situació deriva de causes estructurals, especialment la tolerància legislativa d'una doble xarxa educativa que segrega en funció de les característiques personals de l'alumnat (article 74.1 de la LOE, article 81.4 de la LEC), i es pot visualitzar amb claredat en els casos concrets que recullen els informes de Solcom 2010 i 2011 i en el "Llibre vermell de l'educació espanyola". Si volem un sistema educatiu més ben preparat per abordar la realitat del segle XXI aquest ha de ser inclusiu, i això passa per introduir canvis legislatius, millorar la formació del professorat i dotar de mitjans tècnics i humans les escoles. Necessitem un procés de transició, amb calendari i pressupost, de manera que els centres d'educació especial deixin de ser un lloc per a infants amb diversitat funcional i es converteixin en espais de suport, formació i coordinació per al professorat, acabant així amb la segregació i facilitant transformar l'escola integradora en escola inclusiva. En educació, com en tot allò que resulta fonamental per a la igualtat, la justícia i la llibertat, no valen mitges tintes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article