Sobre les emocions o la 'sobre explotació emocional'


Les sèries de televisió poden arribar a fer molts anys, algunes pel·lícules es poden arribar a fer interminables... menys mal que la vida –com a mínim com l'entenc jo fins ara– és llarga i, segurament per tal  com es planteja així en general, també serà prou difícil... Cal que ens la compliquem més encara?
 
Reconec de bon principi tota la càrrega estereotipada d'una etiqueta molt concreta, eh, i per això la poso entre cometes, però... heu vist mai la hipercàrrega emocional de qualsevol sèrie de migdia "llatinoamericana"?
 
Buf! Que corri l'aire, si us plau!
 
La llista d'emocions pot ser interminable. Al moment: múltiples, diverses, contradictòries...
 
Siguem d'on siguem, siguem com siguem, vinguem d'on vinguem, de com arribem... Més enllà del gènere, més enllà dels "modus vivendi" que tinguem, per damunt de tot, tots podem sentir el mateix. El cos ens avisa! No?
 
Què ens ho fa? Com ho fem a veure? Què contenim? Què no? Què no sabem interpretar, explicar? Què no volem veure'ns?... Ja, ja, ja! No seré jo pas jo qui ho expliqui ara... Ja m'agradaria!
 
No, simplement em faig una pregunta així, com si fos a veu oberta: no creieu que, per bé o per mal, les emocions s'han convertit com un mena de producte d'un sol ús, d'uso i faig com si pogués llançar?
 
De vegades penso que si alguns pateixen per manca, en general sembla que patim per sobrepes d'emocions... Com si fóssim un personatge més d'una sèrie –com si el metge hagués dit que només ens queden dos dies–. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan Granollers
1.

masses supermercats d'emocions
i pocs boscos

  • 0
  • 0

Comenta aquest article