El futur dels nostres joves: realitat o ficció?

Fa temps que sentim a parlar dels greus efectes que està creant la crisi, una crisi no només econòmica sinó també de valors; l'atur, la precarietat, la por, la incertesa i sobretot l'augment del perill d'exclusió social de moltes persones i famílies.

 

En un present totalment desconcertant, ens preguntem quin futur ens espera i, sobretot, quin futur espera a la propera generació, als nostres joves. Els joves, aquells a qui hem ofert les millors universitats i màsters per a que siguin els/les millors i que ara han de marxar fora a invertir tots aquests coneixements; aquells que van abandonar el sistema educatiu atrets pel suculent mercat basat en el "totxo" i que ara es veuen a l'atur i sense cap tipus d'estudi; i també aquells que, per diferents circumstàncies,  mai han tingut una oportunitat. 

 

Un 47% d'atur juvenil, un 56% de temporalitat i un 50,6% de subocupació entre la gent jove de Catalunya (i la cosa va creixent) fa que ens plantegem que no estem fent bé alguna cosa. El problema pot estar en l'aposta que es fa des dels governs, les administracions i les empreses, és a dir, el "valor" que es dóna a la gent jove.  

 

Potser, si des de les administracions s'apostés per unes polítiques d'ocupació reals i eficients basades en l'educació continuada al llarg de la vida i no per polítiques assistencialistes per "tapar forats"; o si les empreses creguessin realment en la professionalitat del jovent i aquest no fos el "caldo de cultiu precari" sinó el futur de l'empresa; o si els governants veiessin la gent jove com "els protagonistes del canvi cap a un altre model productiu" anirien molt millor les coses.

 

A diferència del que se sol dir, la gent jove somia en tenir un procés d'emancipació digne,  ser autònoma, lliure i amb poder de decidir per sí mateixa. I ara? Quin és el camí per arribar a assolir aquesta llibertat? Què s'ha d'estudiar? De què s'ha de treballar? Abans els nostres pares i mares ho tenien molt clar – "filla, ves a la universitat que així seràs una dona de profit"-. Però ara  això no serveix. 

Per força, hem de reinventar el camí de transició escola-treball cap a nous models:  la formació professional, les cooperatives socials, les escoles professionalitzadores,  l'emprenedoria… 

Ens hem de reinvertar  perquè no podem deixar que més joves caiguin en l'exclusió social per manca d'oportunitats, i que els més formats marxin a treballar fora. 

 

Cal donar-li valor als nostres joves, al nostre futur.