El Zombie escapista, l'avi Yeye, el "pájaro loco", el dimoni cerca-talents y fins i tot un guàrdia civil transvestit, ens endinsem d'aquesta manera en una nova escena, en un indret inhòspit, la comunitat de les titelles.
Parlem d'una comunitat i d'un espai de relats, parlem del ressorgiment d'aquell poble que falta, aquell poble oblidat que possibilita l'aparició de les minories. Es tracta doncs de captar i recuperar les desterritorialitzacións i els conjunts minoritaris, d'acollir i propiciar espais que possibilitin els diferents processos de singularització, espais dominats per l'art i els processos de creació. Espais d'autogestió, de creació del propi jo on existeixen diferents formes de comunicació. Es tracta de propiciar espais no massificats on allò singular no quedi oblidat per la massa i la dissolució de l'individu, espais on es generin dinàmiques que trenquin amb la hegemonia social.
Poder oferir un espai de relats, de construcció del propi jo, on a través de l'art, la bogeria, i d'altres maneres de "ser" que actualment sembla que no concorden amb la norma social, puguin trobar un espai per construir-se i imaginar.
En aquest sentit, reclamem espais socio-comunitàris on pugui esdevenir la vinculació amb allò social, on a través dels entramats de l'art, aquells grups discriminats i sentenciats per la normalitat puguin ressorgir sota la diversitat. Poder trencar doncs, amb aquelles dinàmiques sociopolítiques que han absorbit i exterminat tot allò relacionat amb la comunitat, aquelles dinàmiques de poder que regulen l'ordre social i que no tenen lloc per a les relacions i suports comunitaris.
Es tracta d'oferir espais per a la diversitat, de reivindicació social on a través de l'art i de les seves singularitats un pugui construir el seu propi jo. Es traca doncs de recuperar l'art com a via d'expressió, l'art com a context singular, on a través de la creació, un pugui experimentar amb si mateix i amb tot allò que l'envolta. En aquest sentit veiem com l'art i el processos de creació ens ofereixen la introducció del "se" i per tant de la tercera persona, la construcció d'una nova dimensió on aquells qui han quedat silenciats, determinats i sentenciats des del seu propi "jo" per les diferents categories, troben un espai per a construir-se de nou i construir allò social i comunitari.
Recuperem doncs l'art i els espais de subversió per aproximar-nos als contextos comunitaris i de reivindicació social on "aquells altres estranys i diferents" puguin crear el seu propi relat i d'aquesta manera trobar la seva particular forma de vinculació amb allò social.
Tanca els ulls i escolta'm…
El que sents i el que veus puc ser jo mateix o la construcció que tu fas dia rere dia sobre mi.
El que veus pot ser quelcom singular i diferent o la marca d'allò temorós i indesitjable.
El que veus puc ser jo com a subjecte amb drets i deures o un individu estacionat en categories discriminatòries.
El que veus pot ser desig, essència i il·lusió o ànimes robades per la normalitat.
El que veus en definitiva pot ser la possibilitat d'un món singular amb persones singulars o la construcció d'una realitat castrant a causa dels normalismes i el desconeixement.
Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?
Anna Bermejo: 2009
Hola!
Interessantisim punt de vista orientat a l'acció i a la creació d'espais socioculturals. Interessant artsom i aixec...
tantmateix, a tall d'esmena simpàtica i col·laborativa,
m'ha semblat curiós que no es faci "apologia" de la CREATIVITAT (de la imaginació) com element essencial de tota persona i com a eina per a desenvolupar-se i expressar-se.
Què és l'art sinó una simple expressió construïda -també socialment- de la capacitat creativa?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari