Els drets del poble kurd a Turquia en greu perill

El divendres 20 d'abril el "Grup de Treball per Kurdistan", constituït principalment per membres del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions) i de l'ONG "Sodepau", va presentar als diferents grups polítics que composen la Comissió de Cooperació del Parlament de Catalunya, una proposta de resolució on es denuncia la detenció massiva de càrrecs públics kurds a Turquia i en defensa dels drets del poble kurd. 

 

Mentre el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, s'erigeix davant la comunitat internacional en defensor dels drets del poble sirià i clama contra el règim de Baixar al-Assad, la seva actitud a l'interior de l'estat que governa és completament oposada. Des de setembre de 2011, Turquia està sent escenari de detencions massives amb motivacions polítiques en contra del pro kurd Partit de la Democràcia i la Pau (BDP). Algunes fonts estimen uns 5.000 detinguts, entre els quals destaquen dos diputats del Parlament estatal, deu alcaldes i més de vint càrrecs electes municipals.

 

L'abús que les autoritats turques fan de la Llei antiterrorista converteix qualsevol força d'oposició política, qualsevol organització kurda o fins i tot qualsevol manifestant en sospitosos de delictes terroristes. Diversos càrrecs i ex-càrrecs públics han estat arrestats i condemnats a penes de presó molt llargues. Aquestes circumstàncies s'han repetit diverses vegades durant les darreres dues dècades. Els partits kurds han estat autoritzats a presentar-se a les eleccions i més tard les autoritats els prohibeixen i en detenen els dirigents. Està prohibit ensenyar la llengua kurda en centres educatius i, fins i tot, no es permeten les expressions "poble kurd" o "Kurdistan".

 

El fet que les detencions tinguin un caràcter massiu posa de relleu que es tracta d'actuacions indiscriminades, els nombrosos càrrecs representatius que han estat detinguts fan pensar en el caràcter polític de l'actuació policial i judicial.  Els motius polítics de les operacions van en detriment de la presumpció d'innocència i del dret a ser jutjat per un tribunal independent i imparcial.

 

Totes aquestes garanties democràtiques s'emparen en la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU, la Carta de Drets Fonamentals de la UE (art. 6è, Justícia), el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (art. 5è), subscrits per Turquia. La Unió Europea i la comunitat internacional haurien de vetllar pel compliment d'aquests drets fonamentals, però les pressions diplomàtiques turques a causa del seu pes econòmic provoquen que els organismes comunitaris facin la vista grossa. 

 

Davant la inacció dels organismes internacionals i denunciant aquesta situació, el "Grup de Treball per Kurdistan" ha entrat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya, on es demana al Parlament que mostri el seu suport i solidaritat amb els càrrecs públics kurds de Turquia i exigeixi que siguin tractats de forma convenient, respectant els seus drets com a representants polítics, mantenint la presumpció d'innocència i que se'ls garanteixi el dret de defensa així com el judici per un tribunal independent i imparcial.

 

També es demana al Parlament de Catalunya que insti el Govern de la Generalitat de Catalunya a dur a terme les gestions necessàries per a sol·licitar al Govern d'Espanya que, mitjançant el Ministeri d'Afers Estrangers, traslladi aquesta resolució a les institucions competents de la República de Turquia. La proposta de resolució es votarà en una propera sessió de la Comissió de Cooperació, probablement el mes de maig.