Sobre cognoms, Estats i altres diferències.


Qui arriba últim 'pringa' i els altres, també. 
 
Em fot, em poso nerviós i em desespera sentir el comentari constant –i "perdó" d'entrada per les possibles connotacions lingüístiques-: "Eh que la culpa de too er de lo imigrantee. Primero pa lo epañole". Buf! Us prometo que m'agradaria poder cantar-li els meus cognoms a la cara, recordar-li quin membre de la seva família va ser el primer que va arribar i, fins i tot, explicar-li que n'hi alguns que ens preguntem com és que no ens deixen(?!) escollir-nos en reconeixement, i doncs en Estat propi...
 
És difícil trobar dades i fonts fiables actualitzades, però en fi... l'índex de pobresa a Catalunya la situen entre el 20% alguns i un 25% uns altres... el que no he pogut trobar és la quantitat de població immigrada vinculada, així com si aquestes dades tenen en compte la població en situació irregular –per cert, també en alça. 
 
No en tinc dades, no totes com a mínim, i només puc parlar d'una part tant concreta com són quatre barris de Granollers, però en fi, quatre coses generals:
 
Que la població estrangera és una part important en l'atenció diària i, segurament, principal receptora de prestacions i ajudes... possiblement sí però, i en tot cas: i què?! Tot el sistema d'ajuda i atenció social està estructurat a partir d'un primer suport bàsic: la família. No cal explicar perquè no és el mateix pertànyer a una primera generació immigrada que ser de la quarta o la cinquena... o ser "de tota la vida". Oi?
 
Que per més que hi calgui reconèixer el vital paper de l'Escola... si ja no vam saber acollir les primeres immigracions peninsulars, menys ho hem sabut fer amb les de més enllà.
 
Que en el fons de la qüestió, els cognoms que asseguren el pa - sigui per genètica o per "política"-,  no són els nostres.
 
Que ni amb 339€, ni amb 426€, ni amb 641€ una família –o persona sola- viu en mínimes condicions de desenvolupament... No sé si el joc es tractava de sobreviure però em sembla que no m'ho havien explicat ben bé així.
 
Que això de l'Estat del Benestar no convé quan les coses pinten magres. 
 
En fi, que si la RMI és (o era) una última possibilitat... agafa el subsidi d'atur i quan s'acabi: "Adéu molt bones i cap a casa -que si és que encara no estàs rellogant una habitació, aviat te'n faran fora. Tens família que et pugui ajudar... nosaltres no hi podem fer res". 
    

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

senén
1.

I a sobre la Caixa, Abertis i Movistar es presenten com a empreses socialment responsables gràcies a la marató per la pobresa.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article