Adolescents i joves: l'eterna inclusió


"Lo que convierte a un animal en humano es la capacidad
de ser sujteto, la capacidad de decir NO. No hay sujeto 
sin valores o ideales que negar. Toda subjetividad se funda en una ruptura."
Jesús Ibáñez
 
Què és el que defineix al jove i/o adolescent i quines són les característiques principals d'aquestes etapes de la vida que emergeixen en tots i cadascun de nosaltres? On queden aquests adolescents i joves que sumat a les característiques de la pròpia adolescència són diagnosticats i per tant etiquetats sota el nostre "ordre" social? I el més important, quin és l'espai que definim i construïm per aquests joves?
 
Tot i no tenir una resposta homogènia i clara en relació a dites qüestions, podríem iniciar dient que ens trobem amb una etapa caracteritzada per  identificacions i ruptures constants, on comença la construcció de la pròpia subjectivitat i el pas cap a l'adultesa. Una etapa de vulnerabilitat on es cerquen respostes, emergeix la sexualitat, es construeixen vincles afectius, relacions socials, identificacions… En general parlem d'una etapa força complexa on les característiques o aspectes que es podrien definir com a pròpies de l'adolescència vacil·len entre allò normal i/o patològic. 
 
Parlem d'aquell gruix de joves i adolescents que tot just comencen a formar part del sistema de recursos especialitzats en salut mental. En aquest cas, ens referim a tots aquests joves oblidats i condemnats a l'eterna inclusió. Joves que per diferents motius han passat a formar part de l'etiquetatge social el qual denota una sèrie de significats en relació als propis subjectes. Una "pre-determinació" dels individus que limita i redueix en gran mesura aquesta construcció de la pròpia subjectivitat que comentàvem amb anterioritat. Joves i adolescents amb poc espai de maniobra per a construir-se i construir el seu futur, un nou grup de "no vàlids" que de nou queda al marge i per tant fora dels límits del enganyós engranatge social.
 
Ens referim a l'ordre social que regula el nostre imaginari en relació a l'alteritat. Parlem d'adolescents i joves que requereixen d'una vinculació real amb allò social i comunitari. Aquells que necessiten i demanden poder construir expectatives de futur i nous reptes en contraposició al llarg recorregut de recursos especialitzats, que acaba per reproduir l'eterna inclusió sense masses resultats.
 
Així, es tracta d'oferir espais on s'acompanyi a aquest adolescent en el seu recorregut vital, contextos socials que s'escapin de les dinàmiques d'institucions hospitalàries per complementar-les i donar un altre tipus de resposta a l'adolescent, al seu patiment i al seu futur. Es tracta doncs d'aïllar-se d'aquesta mort social/laboral i educativa en la qual es veuen submergits, per proporcionar contextos espontanis on hom pugui començar a construir el seu futur i la seva participació real en allò social.
 
Recuperar i donar resposta a aquells que han quedat en l'oblit perquè esdevinguin partícips i individus actius d'aquest engranatge social. Un engranatge  que tot i parlar d'inclusió aposta per dinàmiques que segreguen l'alteritat i que en ocasions tendeixen a situar a aquest "altre" als marges de tota participació en activitats i contextos comunitaris.
 
Ens desplacem i per tant ens situem sota altres perspectives i paradigmes, de deconstrucció d'aquest ordre social on la diferència no és vàlida i on l'etiquetatge i la marca determinen en forma de condemna el futur d'aquests adolescents i joves, per oferir espais i contextos espontanis, de ruptura i d'incertesa on hom pugui trobar aquella relació amb allò social i visqui, d' aquesta manera, aquesta etapa de transit capa la vida adulta, de construcció de valors i d'ideals. Contextos aïllats d'aquesta eterna "inclusió" que possibilitin als joves i adolescents la capacitat de ser i esdevenir subjectes.
 
 
         Tanca els ulls i escolta'm…
El que sents i el que veus puc ser jo mateix o la construcció que tu fas dia rere dia sobre mi.
El que veus pot ser quelcom singular i diferent o la marca d'allò temorós i indesitjable. 
El que veus puc ser jo com a subjecte amb drets i deures o un individu estacionat en categories discriminatòries.
El que veus pot ser desig, essència i il·lusió o ànimes robades per la normalitat.
El que veus en definitiva pot ser la possibilitat d'un món singular amb persones singulars o la construcció d'una realitat castrant a causa dels normalismes i el desconeixement.
 
Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article