"Als educadors no ens han educat per educar en temps de tensió social"
H.L. Santos
A
No es tracta de salvar el món.
Ni tampoc de salvar a les persones.
Tampoc es tracta de tractar, ni molt menys d'aplicar fòrmules.
Tampoc es tracta de renunciar a la cultura,
d'anestesiar la col·lectivitat i fer parcs temàtics per edats i alteritats.
No es tracta d'acatar,
es tracta d'assumir.
B
Què ens queda quan l'aïllament,
la impotència
i la poca-esperança
són la matèria primera del nostre treball?
Ens queda el vincle, el vincle i el vincle
la superació del possible,
la xarxa col·lectiva
i la cuina impossible.
Primer nedar contracorrent, després aturar-se
i, amb una mica de sort, poder construir una barca
i ser valents
i tornar al mar
per poder seguir contracorrent,
que la desigualtat és una tempesta,
-no natural-
que sempre torna, que mai marxa
-i que sovint sembla imparable-
i plou massa en aquesta contrasocietat nostra.
C
El vincle ho és tot,
però el vincle no ho pot fer tot.
Quants cops has pogut dir que ho tens al sac i ben lligat?
L'altre és qui marca el nosaltres,
en la relació tu hi ets,
amb condicions
incondicionalment,
i l'altre, simplement,
ara hi és,
ara no hi és.
El vincle ho és tot, malgrat no ho pot fer tot.
I és per això
que no val cap rellotge
sí hi val canviar l'estat invisible de les coses
i és per això que no n'hi ha prou amb tenir una professió
si és que es vol canviar el mercat que ens dicta (a) l'estat
La humilitat, tota.
Però també la sinceritat de dir el que no es diu,
de fer el que no es fa,
la veritat de dir la realitat:
tirar una pedra i un llibre al cap del cap
i la franquesa de reconèixer les limitacions en veu alta
davant de l'altre.
I després,
la convicció de picar pedra,
de recollir la ressaca, d'estimbar-se al mur
i lamentar-se de la ignorància del senyor diner
i la seva muller
la butxaca.
D
Seure i buscar responsabilitats,
prendre-les i exigir-les:
Vaga General Indefinida
cada dia,
des del lloc de treball,
contra el coixí del sofà,
a la barra del bar
i en la lectura de les estrelles del seu cos.
Cada dia
Vaga General Indefinida,
desafiant els indefinits a l'abisme
escopint l'aprenentatge fet verí
subvertint l'encàrrec
i
construint
el tacte
el tracte
i el pacte,
que ens portarà a la necessitat de canviar les coses.
E!
Potser el secret és que no hi ha secret, i aquest camí que ens dius l'hem de fer moltes , i moltes , i moltes vegades.
A les petites coses de cada dia hi poden haver grans revolucions i la veritable revolució segurament és CONTINUAR...
M'encanta Joan!
fantevatotal! ;)
E!!
Cada dia tenim molt a dir amb les nostres paraules, silencis, mirades...petits-grans gestos...
Gràcies per compartir-lo!
Molt bona crida a reflexionar, a actuar i a mostrar que treballant plegats, en xarxa, amb objectius clars...podrem fer front a una situació incrompensible i que preten anastesiar-nos a tots! Empowering the people!
En temps de crisi, revolució !!!. Educadors socials o poetes socials?, potser calen les dues coses per afrontar amb il·lusió el repte de canviar les coses. Aquest noi val molt !!!!.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari