L'Ivan passeja pel parc de la Ciutadella i el mòbil comença a vibrar. Mira la pantalla i llegeix:
"Just a deu metres cap a la teva esquerra, identificada una persona amb interessos comuns als teus. Es diu Júlia. Cabells curts i rossos. Fa metre seixanta d'alçada i pesa 55kg. Nouvinguda a la ciutat, cerca amistats per a relacionar-se. Va estudiar filologia anglesa i en l'actualitat treballa per a una multinacional com a traductora. Darrerament sent un poc de nostàlgia del seu país."
Dirigeix la mirada cap a la seva esquerra i observa a la Júlia com està llegint alguna informació similar al seu mòbil.
La Júlia dirigeix la mirada cap a la seva dreta i es creua amb la de l'Ivan. Somriuen. S'acosten i comencen a conversar.
Al cap de poc, passa un altre persona pels voltants i els tres mòbils a l'uníson tornen a vibrar...
I la xarxa, amablement es va teixint...
George Orwell a 1984i, novel·la satírica dels sistemes totalitaris, exposava com a escandalós el procés deliberat de minva de l'espai per a la intimitat personal: "Hi ha dos grans problemes que el Partit s'ha compromès a resoldre. Un és com descobrir, contra la seva voluntat, allò que pensa un altre ésser humà."ii
I sembla que allò que es plantejava com ciència ficció distòpica, en l'actualitat i sovint sense que ens en adonem, s'està produint o com a mínim tècnicament és molt possible.
Amb la diferència que a la novel·la, les dades necessàries eren usurpades per la força i en canvi, avui en dia les facilitem voluntàriament.
La tecnologia digital en general i especialment la World Wide Web (xarxa d'abast mundial) ho fan possible.
A base d'emmagatzemar i relacionar totes les dades que hi circulen, es pot arribar a definir un perfil molt més acurat i ampli del que la majoria ens imaginem, de cada un dels usuaris. És a dir, pràcticament la totalitat de la població mundial.
Noam Chomsky concreta a la desena estratègia de manipulació mediàticaiii :
"El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos."iv
Aquest perfil (o coneixement de l'individu) pot incloure des de les dades més obvies com poden ser els Like del Facebook, fins el contingut dels emails més íntims que puguem haver redactat.
Passant entremig pels webs que hem consultat, quants segons hem tingut cada plana oberta, quines línies de text hem seleccionat per a posteriorment fer un copy/paste, qui tenim a la nostra llista de contactes, qui tenim com amics, la ubicació geogràfica en la que estem a cada moment (geolocalització), etc.
Si hi afegim el contingut de les converses telefòniques, sigui amb l'idioma que sigui (ja que per exemple Skype pot fer traduccions simultànies), les llistes de la compra que hem fet als supers (allò de ¿Tarjeta cliente?), els SMS, Whatsapps, Twitersv, etiquetes a les fotos del Facebook , les recerques que has fet al
Googlevi, les dades de la teva agenda electrònica, etc.
Els moviments bancaris, els establiments on hem pagat amb tarja o caixers on hem tret diners, els peatges per on hem passat, etc. Fins i tot l'us del bicing!
Evidentment, també les dades d'hisenda, historials metges, acadèmics, etc.
Tot això com a dades que tu, més o menys voluntàriament has aportat, però encara hi ha vies més sucoses que la tecnologia permet i en part, la llei també...
Per exemple, quan tu instal·les al teu ordinador l'antivirus que Microsoft t'ofereix de franc, al clicar sobre "Acepto las condiciones", els autoritzes a que "eventualment" rastregin tots els arxius que tu tinguis guardats a qualsevol de les teves unitats d'emmagatzematge, pen drives inclosos, i copiïn als seus servidors informació teva personal. Heu imaginat cartes personals, fotos, etc. que vosaltres pugueu tenir curosament guardades en una carpeta privada, fins i tot protegida amb password, i circulant per la web? No vull dir que concretament Microsoft ho faci, però sí que tècnicament és possible. En les mateixes "condiciones", Microsoft garanteix que l'informació no sortirà dels seus servidors, però el que fet és que, si fa ús d'aquesta possibilitat, la teva informació ja haurà estat copiada des del teu ordinador personal cap entorns que no controles.
I ja no diguem les accions il·legals, com per exemple hackers que aprofiten la porta que tu tens oberta per a accedir a internet, emprant-la ells per a entrar al teu sistema sense el teu permís i estirar el que els convingui.
O programets instal·lats ocultament que reenvien a un altre ordinador remot qualsevol tecla que tu premis, posició on tu facis click o fins i tot la imatge sencera del que tu estàs veient pel teu monitor; sense el teu permís i sense que tu te n'adonis, és clar.
O activacions, sense que tu en siguis conscient i sense la teva autorització, del modus escolta del teu telèfon mòbil. Amb la qual cosa, no tan sols et poden geolocalitzar, sinó que a més poden sentir la conversa que estàs mantenint.vii
A més, totes aquestes dades són susceptibles de ser objecte de tràfic comercial. Ja sigui per a empreses privades interessades en acotar el perfil dels potencials consumidors o, per exemple, partits polítics interessats en conèixer intencions de vot o feedback de les accions governamentals.
L'evolució del concepte actual web 2.0 cap el 3.0, inclou les relacions semàntiques per a facilitar recerques i relacions de coneixements molt útils (com el innocent i utòpic exemple inicial de la Júlia i l'Ivan), però alhora obre la porta a aquestes possibilitats i altres.
Obra la porta de la temptadora finestra indiscreta a la intimitat de les persones, fins i tot al seus pensaments i emocions.
Els joves dels entorns socialment en risc sovint en són víctimes, especialment degut a la ignorància d'aquest fets.
Recordo ara una xerrada sobre aquests temes que, un matí, ens van venir a oferir els Mossos d'esquadra als adolescents d'una UEC. Els advertien del perill d'utilitzar certes expressions i especialment certes imatges / gravacions personals. Fins i tot els recomanaven tapar amb una cinta adhesiva la lent de la càmera web quan no l'estiguessin emprant.
"Rutinàriament, ni tan sols no era secret, totes les cartes s'obrien durant el trajecte"viii seguia apuntant Orwell en el seu món imaginàriament exagerat... avui en dia, algú dubte de que tots els mails són escrupolosament examinats, encara que sigui per una màquina, "durant el trajecte"? I sembla que no li donem gaire importància.
Sembla que els alemanys del III Reich van haver d'accedir a la informació privada de les declaracions de renda per a poder identificar quins ciutadans eren jueus. En la actualitat, si tornessin (ells o els seus epígons), ho tindrien molt més fàcil per a seleccionar no tan sols la raça sinó el pensament i la ideologia.
I per a no acabar en un to excessivament alarmista, mencionar que tota eina té un doble tall (l'ètica, per exemple, ajuda a inclinar-se cap a l'ús d'un o de l'altre), que la majoria de nosaltres no som considerats suficientment interessants per a ser espiats... que potser en hi ha prou en prendre (si no se'n tenia) consciència de la situació i augmentar la prudència. No perdre de vista la vessant perillosa de l'enganx constant als mòbils i a les xarxes en detriment de les relacions en viu i esforçar-nos en combatre el punt 7 del citat decàleg de Chomsky: "Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad". Seguint a Teresa Forcades: "prendre responsabilitat"ix.
-
-
i George Orwell (1949). 1984. Edicions 62 (2005).
ii Orwell, op. cit., p. 185.
iv Un altre document que avisa sobre els riscos de la reducció de la intimitat i de l’espia (control) constant és la pel·lícula de Steven Spielberg, Minority Report.
v Exemples recents els podem trobar a aquestes noticies de El Pais:
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/03/actualidad/1341303529_329814.html
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/03/actualidad/1341303529_329814.html
vi Per exemple, fa uns quants anys, als inicis del Google, va ser noticia que Google, en base a les recerques que la gent havia anat fent sobre els remeis antigripals, havia estat capaç de traçar sobre el mapa la trajectòria expansiva del virus que va coincidir, però amb uns dies d’antelació, a la que es va difondre posteriorment segons les estadístiques reals de casos de grip.
vii Aquest punt segurament actualment encara és un poc exagerat, però tècnicament possible. A l’estil de les telepantalles de la citada novel·la d’Orwell. De fet, aquesta utilitat fins i tot podria ser activada estant el mòbil apagat.
viii Orwell, op. cit., p. 107.
https://www.lavanguardia.com/internacional/vanguardia-dossier/revista/20210812/7570796/trabas-occidente-responder-desafio-china.html
“Imaginemos una corporación global que convierte todos los móviles del mundo en recolectores de datos sobre todos los aspectos de la existencia humana. Empieza con una aplicación médica que hace pruebas a niños pequeños para detectar enfermedades oculares congénitas y sube los datos a la nube; al poco, añade análisis remotos de la sangre, el metabolismo y la función pulmonar. Añade una aplicación medioambiental que escucha los cantos de los pájaros para comprobar la estabilidad de las poblaciones de aves. Permite pagar cualquier tipo de compra con un toque en el teléfono y transmite cada registro de compra a la nube en tiempo real. Analiza los pagos al por menor y las cadenas de suministro de las empresas, los patrones de tráfico urbano, las publicaciones en las redes sociales, los movimientos del mercado de valores, las fluctuaciones monetarias, los rendimientos de las cosechas... todos los detalles de la vida cotidiana. Ese gigantesco cerebro global mantiene un perfil de todos los países del mundo, con cobertura de banda ancha, velocidades de descarga, coste del servicio, infraestructuras físicas y penetración de la telefonía móvil. Tiene previsto asimilar en su red a la mayor parte de los siete mil millones de personas del mundo. Semejante diluvio de datos se transmite a los servidores mediante conexiones de banda ancha a unas velocidades centenares de veces superiores a las actuales y es analizado por un gigantesco conjunto de servidores de alta velocidad diseñados para detectar la importancia de patrones minúsculos en los datos.”
[…]
“En principio, el imperio virtual de China no es más que una extensión de lo que llevan años haciendo Facebook, Google y Amazon. No roban datos, aunque quizás uno no sea consciente de la cantidad de información personal que entrega todos los días. Los datos se ceden a cambio de servicios que hacen la vida personal más cómoda y la vida empresarial más productiva.”
Un nou document recent sobre aquest tema: "El dilema de las redes" (2020) https://www.netflix.com/es/title/81254224
"Este documental dramatizado analiza la peligrosa influencia de las redes sociales, con expertos que avisan de los peligros de las herramientas creadas por ellos."
https://ctxt.es/es/20181226/Politica/23443/electronic-frontier-foundation-google-privacidad-big-data-the-baffler.htm
“De pronto, todo el mundo supo que el negocio multimillonario de Facebook depende de su capacidad de espiar y de trazar los perfiles de cada uno de sus 2,2 millones de usuarios”
“las compañías como Google son nuestras amigas y protectoras. El malo de la película era el Estado. Tomen nota.”
“Esta estrategia se puso totalmente de manifiesto después de las filtraciones de NSA de Edward Snowden, que mostraron hasta qué punto los gigantes de Silicon Valley como Google, Facebook, Apple y Microsoft habían convertido intencionadamente sus plataformas y servicios en canales de alimentación de datos para los espías estatales. “
Pel·lícula: Snowden (Oliver Stone, 2016)
https://www.imdb.com/title/tt3774114/
"The NSA's illegal surveillance techniques are leaked to the public by one of the agency's employees, Edward Snowden, in the form of thousands of classified documents distributed to the press. "
Protecció de Dades avisa que vetarà l''spam' ideològic:
"La nova llei de protecció de dades [...] estableix [...] que [...] els candidats podran recopilar 'dades personals relatives a les opinions polítiques' "
https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20181122/proteccion-dades-spam-ideologico-7162118
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari