El cervell adolescent i conductes responsables, un imposible?


Recentment nous estudis que profunditzen en el cervell adolescent estan posant en dubte certes estratègies de reducció de riscos en el consum de drogues i altres conductes de risc dels adolescents. 
 
Segons aquests estudis, l'adolescent que realitza conductes de risc no és degut a la manca d'informació, la irracionalitat o la falta de càlcul, sinó a la mera presència dels seus amics en un context de grup (Brown et al, 2008). 
 
Això no té altre causa que el funcionament del seu cervell: l'increment dels receptors d'oxitocina en el sistema límbic durant l'adolescència explica el perquè, en comparació amb infants i adults, els adolescents els afecta molt més la opinió dels altres, sobretot d'aquells que en comparteixen diferents emocions i sensacions. Simplificant, la Oxitocina genera bon rollo i confiança amb qui t'envolta.
 
Així, tendeixen a córrer més riscos i a cercar més recompenses només quan estan junts però difícilment si estan sols, ja que el seu control dels impulsos és similar als adults quan no estan "excitats", és a dir, quan no estan en presència dels seus iguals.
 
Sembla doncs inútil intentar que els adolescents prenguin decisions més raonades o frenin els seus impulsos en determinats moments o situacions quan el seu cervell no ho permet i encara necessita certa maduració (Steinberg et al., 2008).
 
Si agaféssim el peu de la lletra aquestes conclusions, la prevenció no hauria d'anar encaminada a donar més informació a joves que ja en van sobrats, o intentar que raonin els riscos de determinades situacions, sinó tal i com exposa el model de prevenció ambiental (Burkham 2011), en limitar les oportunitats on els judicis immadurs poden tenir conseqüències problemàtiques. O sigui, no dedicar esforços en persuadir a la persona, sinó en regular l'ambient que l'envolta, tal i com s'ha plasmat en la nova i exitosa Llei del Tabac.
 
Si això fos cert, la tasca d'informar sobre els riscos de les drogues als adolescents perquè així els permeti prendre millors eleccions en el seus consums de drogues o en les seves relacions sexuals, ignora la realitat del cervell adolescent i el seu funcionament.     
 
Per tant, i sense ser taxatius: el cervell adolescent i les conductes responsables, un impossible? Impossible no, però quan estan en grup, les dificultats es multipliquen. Coses de l'oxitocina! 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article