Si entenem que el "conflicte de l'adolescent" es distingeix per tota una sèrie de símptomes –o formes d'expressió– interpretables i possiblement vinculables al desencaix o disfunció sistèmica... si volem entendre que una conducta adolescent "de risc" pot explicar-se des de les moltes i variades maneres de com (mal)viure en l'adolescència... segurament podríem mig esquivar les moltes possibles "etiquetes", "creences" i/o altres "estereotips".
Així, i fugint de les bromes d'entrada, m'agradaria referir-me als "malestars" de l'adolescent, doncs la utilització del terme "conflicte o problemàtica de l'adolescent" podria comportar definicions poc adequades i segurament poc funcionals i mal orientades.
Els malestars de l'adolescent, entenent-los com a simptomatologia d'una dificultat de relació i pertinença dins un sistema social ampli (un mateix, iguals, família, adults, institucions, normes...), ens obliguen a considerar un procés de desenvolupament vital, dinàmic –de canvi, transició...– en dependència en la immediatesa de:
"Allò" que ja arrosseguen "d'herència".
Les circumstàncies de l'entorn immediat.
Les possibilitats i oportunitats de futur pròxim.
Allò que voldrien haver volgut fer/ser.
En conseqüència, independentment de les possibilitats de millora o creixement, un adolescent pot experimentar un malestar que, com a tal, es manifesta de diverses maneres.
Potser hauríem d'entendre l'adolescent com una "etiqueta" feta per l'adult, per descriure una "etapa determinada" del desenvolupament humà, ubicat en la prèvia del "fer-se adult", i en un entorn –incomprensible a vegades– construït pels que els precedeixen; els adults. En resum i des d'una perspectiva sistèmica i crítica: l'adolescent "consumeix" el món que hem construït els adults ens agradi: solidaritat, o no, potser no tant (drogues, sexe, violència...).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari