En els darrers anys s'ha multiplicat l'aparició, en els discursos de l'acció social, del concepte d'innovació. La innovació ha esdevingut una de les esperances que ha de facilitar la sortida, tant individual com col·lectiva, d'una realitat econòmico-político-social, si més no, confusa. Es parla de la innovació social com el conjunt de solucions noves als problemes de la societat; energia per a la transformació social en positiu.
El fonament de la innovació social és en el pes específic de les persones. Ara ens hem convençut que qualsevol persona pot aportar alguna cosa per millorar el món que és de tots. Sempre ho hem sabut, però ara sembla que ens ho haguem cregut. Potser l'encert del concepte d'innovació social, tal i com s'està conformant, el podem trobar en la capacitat de donar cabuda a accions d'ordre i dimensions molt diversos. Posant l'èmfasi en el protagonisme de les persones, tothom hi pot trobar el seu lloc. Hi ha qui fins i tot apunta que, de fet, no existeix la innovació social sinó que existeixen els emprenedors socials.
Els emprenedors són persones amb capacitat per reorganitzar la realitat i els recursos, de manera que esdevinguin una nova opció, de valor, construïda des d'un fort fonament en determinats valors (això, en el benentès que el concepte de novetat depèn substancialment del punt de vista del qui l'observa). I, a més, mercès a les innovacions en el camp tecnològic i de les comunicacions, se'ls pot donar un ressò global a aquestes accions. La innovació no és només tecnologia aplicada, però avui dia, la innovació, com qualsevol altra esfera de la nostra vida, pot trobar-se molt reforçada gràcies a les possibilitats que aquesta ens ofereix.
Segurament la innovació la trobarem en els processos més que en les respostes: en el poder dels “co”: cocreació, cofinançament, cotreball…; en els partenariats publicoprivats, en les connexions interdisciplinàries que produeixen respostes mestisses, híbrides, que milloren les opcions apuntades fins aleshores des de cada disciplina; en maneres de fer diferents del que hem estat fent sempre i, forçosament, fent-ho amb altres, i donant un lloc central al que sempre hem interpretat com a perifèric de les nostres organitzacions, de les nostres metodologies. En el fons es tracta de crear noves economies d'escala que apunten formes molt més econòmiques i eficients d'organitzar les persones i d'assignació de recursos; noves maneres de relacionar-nos que ens exigeixen el desenvolupament de determinades habilitats; ens toca (a cadascú des del seu lloc) adaptar-nos, canviar, reinventar-nos.
La innovació social el que ens proposa és ser valents i experimentar. Perquè som al bell mig d'un gran canvi (que la crisi ha accentuat) dins el canvi permanent que viu el nostre món. En aquest punt, saber adaptar-nos amb coherència i des del foment de la creativitat, ens permetrà operar la transformació social que s'apunta i que desitgem. Si volem un món nou (o renovat) hem de posar en joc idees innovadores i mecanismes que també ho siguin i que les facin viables.
Les innovacions no són cosa fàcil. Ja ho dèiem, és feina de valents. Ens demanen dedicació, passió, obertura de mires, capacitat relacional, nul·la por al risc o al fracàs… La innovació rarament és quelcom de fortuït. S'han d'adoptar les estratègies adequades per poder ser innovadors i s'ha de comptar amb els perfils adients per fer-hi front. Escric des del convenciment que, per formació, per trajectòria, i per tarannà, les educadores i els educadors socials s'han de posar al capdavant d'aquest llistat de perfils per a la innovació social. Des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya així ho entenem i així ho volem defensar, amb fets, no només amb discurs. Des d'aquesta perspectiva ens posem al capdavant de la construcció d'aquest nou món i volem ser avantguarda de les maneres de fer innovadores, des de la complicitat amb tots aquells que també hi creuen. Com a institució pensem que hem de ser model i, per fer-ho, estem proposant una experiència concreta: “Ciutat Beta”, una proposta per a l'exploració de noves idees i processos, l'experimentació i la realització de solucions creatives per a persones que passen gran part del seu temps en un entorn urbà. I volem fer-ho des de l'òptica conjunta de l'educació social, la cultura, la comunicació 2.0, entre altres disciplines i maneres de fer.
Perquè la innovació social sempre ha estat en el nostre ADN professional i ara que el concepte sembla haver trobat la terra adobada, hi hem de ser sembrant més que mai.
Si en voleu saber una mica més podeu consultar el web: www.ciutatbeta.org.
#1 Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari i moltes gràcies per la interessant informació que ens apuntes. Tingues-nos-en al dia!
Una abraçada
#1 Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari i moltes gràcies també per la interessant informació que ens apuntes. Tingues-nos-en al dia. Una abraçada!
#1 Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari i moltes gràcies per la interessant informació que ens apuntes. Tingues-nos-en al dia!
Una abraçada
#1 Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari i moltes gràcies també per la interessant informació que ens apuntes. Tingues-nos-en al dia. Una abraçada!
Us explico, com donar eines a les persones per que s’empoderin i puguin “liderar” el seu projecte de vida, treball o “pla de millora”, com atansar el PNL i/o el “coatch de vida” a persones en situació de vulnerabilitat social, en situació de risc i/o en situació “d’exclusió social”, doncs mitjançant tallers d’HUMOR TERAPÊUTIC (THT) aquest fa l’adaptació de llenguatge, comprensió, ancoratge, acceptació, etc. i FUNCIONA !!!
Rés millor que donar i facilitar tècniques (fins fa pocs dies reservades principalment a persones vinculades a corporacions, grups, serveis que es mouen entorn el mon empresarial i financer) a persones que han de resoldre, trobar, cercar, crear una alternativa vàlida a l’actual situació social que estem vivint.
Tinc la sort d’haver treballat dins de TALENT GLOBAL les primers experiències amb persones immigrants (moltes en situació irregular), amb persones que estan amb ajudes de subsidi familiar o social i altres sense cap recurs econòmic... i FUNCIONA.
Ara aviat encetarem un curs/taller amb persones que es troben en situació de risc social en una població de l’oest de Catalunya per a que s’empoderin i puguin liderar “el seu futur” amb el màxim d’eines possibles i per si soles, dins del nostre procés d’acompanyament socioeducatiu i comunitari.
La nostra aportació com educadors/es és important no desaprofitem el nostre bagatge i experiència per construir aquest futur que volem.
Fins aviat, lo Jordi
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari