Entre Murs i delimitacions… La bogeria i altres significats

 

 

 

En aquestes línies ens proposem fer una breu reflexió al voltant de la bogeria, els seus significats, límits, i representacions socials. Ens proposem doncs un breu repàs per  les diferents definicions i construccions que han emmarcat a la bogeria i ens plantegem  quins són aquells espais de convivència o espais comuns  amb la normalitat.

 

Al llarg de la historia, veiem con la bogeria i els seus significats han passat per diferents construccions i representacions socials, diferents visions i maneres d’entendre-la  les quals han acabat produint i intensificant la dicotomia entre la bogeria i la raó. Ens aturem doncs en la importància del llenguatge i les conseqüents representacions en la creació de l’imaginari social. Ens qüestionem i tornem a pensar que es això de la bogeria i quina relació te aquesta amb la regulació del ordre social. Pensem en les institucions de reclusió que s’aferren al llenguatge excloent com la única manera d’entendre l’alteritat. Pensem la bogeria com a resultat d’un seguit d’operacions per construir i solidificar les bases de la pròpia raó. Murs i límits de racionalitat imperant i aparentment implacables els quals segueixen delimitant les fronteres entre el que és “verdader” i correcte d’allò temorós, fosc, obscur i irracional. Les institucions de l’alteritat, la reclusió física de la bogeria i els propis murs  físics queden ara substituïts per aquells murs simbòlics que delimiten la raó.

 

Murs i més murs, solides construccions les quals  imposen de manera gairebé dictatorial el que és ser i estar. Murs simbòlics entre la significació oposada (bogeria/raó)  els quals tenen la permanent tasca de seguir reforçant l’ideari normatiu que implica la pròpia racionalitat. En aquest punt ens qüestionem on quedaria o que seria de la raó sense l’existència de la bogeria, i quina relació hi ha entre ambdues més enllà de la significació d’oposats. 

 

Així, sota els intents i definicions  de la raó veiem que aquesta no te sentit si no es pensa en oposició a la bogeria. Dit d’altra manera,  es pot situar i definir aquesta racionalitat sense la existència del boig? On queda la racionalitat si no la podem pensar en oposició a la bogeria?

 

De forma molt simple i fins i tot reduccionista, ens qüestionem si la raó no necessita de la bogeria per sobreviure, per poder seguir tenint el control i assegurar-se la seva existència per d’aquesta manera seguir aferrant-se a regular l’ordre social.

 

Sota aquestes contradiccions, construccions i significats ens preguntem si entre ambdues, raó i bogeria podem trobar espais comuns on desapareguin les fronteres de l’alteritat i on la raó, o racionalitat es puguin pensar sense aquesta oposició del boig. Es possible construir altres camins de racionalitat on la bogeria no representi sempre la pèrdua de la raó?

 

Es possible desfer-se de la construcció de veritats absolutes per donar pas a altres maneres d’entendre la bogeria i conseqüentment el propi ésser humà?

 

Es poden deconstruir doncs aquests sòlids murs de significats i representacions que contenen a la raó? Es poden reinventar  les delimitacions i marges entre la racionalitat i la bogeria perquè  esdevinguin quelcom permeable i dinàmic?

 

En aquest sentit, i sense tenir una resposta clara, ens seguim qüestionant aquestes certeses que ens acompanyen en les diferents maneres de transitar que organitzen l’ordre social.