Tv3, la meva?

Ahir era 10 d’octubre i se celebrava el Dia Mundial de la Salut Mental, aquest any una celebració molt més interessant perquè just s’acaba de posar en marxa la campanya antiestigma en salut mental Obertament, una campanya que diu “No a la discriminació, sí a les persones” i que ja es pot veure per diferents mitjans de comunicació. 
 

Un d’aquests mitjans és TV3, la televisió que diu que és la teva, la meva i la de tots, però jo em pregunto, la de tots? Dos hores abans d’acabar aquest 10 d’octubre es va emetre un nou capítol de la sèrie dels detectius Kubala, Moreno i Manchón. Aquest cop els detectius van rebre la visita d’una senyora que tenia esquizofrènia paranoide, amb uns quants ingressos a l’esquena, i que deia que els seus veïns volien robar-li un ronyó. El Kubala, que és un detectiu d’aquests amb experiència, li va oferir el servei gratuït de detectius invisibles! No em va quedar clar si la senyora estava boja o era ximple, o els tontos érem els que estàvem al sofà de casa mirant la tele? Detectius invisibles? I gratuïts? La dona, pel bé del capítol, s’ho va creure. 
 

Ahir aquest capítol el vam veure unes 412.000 persones (13,4% de share), unes 412.000 persones que vam rebre el missatge de que les persones amb un trastorn mental ens poden intentar matar amb un ganivet! Fantàstica la tasca de TV3 que pel matí et posa anuncis de la campanya Obertament i per la nit et diu que les persones amb esquizofrènia et poden intentar matar. Senyor Eugeni Sallent, no pot mirar-se el que programa el seu canal de televisió? I dic el “seu” perquè ni per a mi ni per a un de cada quatre catalans va ser la nostra cadena ahir a la nit. 
 

Però tranquils, perquè ara el nostre president, el senyor Mas amb molta il·lusió ens diu que potser crea un impost per finançar TV3, llavors, quan, com a ciutadana catalana, estigui pagant aquest impost expressament per a mantenir TV3, (una cadena pública que sempre ha marcat diferència de continguts, apostant per la qualitat periodística i d’entreteniment), és quan podré dir que és “la meva” i que és una vergonya que fomenti la discriminació en salut mental? O no ens faria vergonya si ahir en comptes de veure a la senyora amb esquizofrènia haguéssim vist a un noi amb sida i el missatge fos que els “sidosos” et contagien només amb mirar-los als ulls? 
 

Fa poc vaig assistir a una masterclass de la Mònica Terribas, la ex directora de TV3 i actual consellera delegada del diari Ara, i va dir que els catalans, amb això de la tele, som una mica particulars perquè ens agrada veure la merda però fora de casa nostra, a casa que tot estigui ben net i correcte. Home, no sé si tot ben net però sí amb una mica de coherència no? Si és la meva que sigui la meva, la seva i la de tots, i si TV3 diu “no a la discriminació i sí a les persones amb un problema de salut mental” que ho digui durant les 24 hores de programació i més quan ahir se celebrava el Dia Mundial de la Salut Mental.