[Arribo a la feina i reviso l'armari del meu tutorat. Me n'adono que li falten unes sabates esportives per educació física, les de l'any passat li van petites. A la reunió d'equip la directora assegura que rebrem la nòmina tard però que la rebrem gràcies a un crèdit bancari, que si la Generalitat no paga aviat no podrem cobrar ni per pòlissa. L'administrador del centre aquests dies no fa bona cara, quan li demano diners per les sabates esportives em mira i amb un gest derrotat m'assegura que tenim milers d'euros en números vermells al compte, que per a despeses que es puguin posposar caldrà esperar a que rebem el pagament de la Generalitat.]
Aquesta situació lamentable pot haver ocorregut durant els darrers mesos a tots els CRAEs de la CAC. Ho he contrastat amb companys i companyes i evidentment és així. Fins hi tot n'hi ha que no han pogut comprar tot el menjar que solien, d'altres des del juliol que paguen tard les nòmines del personal, i moltes d'altres incidències de les quals els mitjans mai es fan ressó. És evident que aquests impagaments afecten directament a la situació de vida dels nostres infants i joves tutelats, els quals depenen únicament de la Generalitat per a mantenir els centres residencials on viuen. Trobo vergonyós que els problemes de tresoreria de la Generalitat els pateixin els més dèbils de la societat: els infants i joves que han patit el desemparament dels seus cuidadors, que es troben ingressats als CRAEs. Mentre això passa, el Sr. Cleries, el Sr. Mas, el Sr. Mascollell, el Sr. Millet, i tots els dirigents dels partits polítics tradicionals i empresaris del país, tenen la seva nòmina sucosa ingressada cada final de més i dietes pagades, i els culpables de tot plegat –la banca- rep sucosos rescats.
És per aquest motiu que davant de l'escenari electoral que s'albira a la CAC el sector social no podem restar al marge i mirar cap un altre cantó, lamentar-nos al sortir de la feina, evitar posicionar-nos a favor i en contra, i qui dia passa any empeny: el sector social hem de tenir clar que en l'escenari electoral que es planteja hi ha culpables directes de la nostra situació actual, i cal assenyalar-los i denunciar-los. Alhora, hi ha alternatives reals, noves i refrescants que sorgeixen de la radicalitat democràtica i de l'autogestió ciutadana, a les quals es mostren permeables a la veu del carrer, sense que això sigui un tacticisme electoral. La unitat popular tal i com la planteja la CUP en aquestes eleccions, crec que és la millor opció per als més desafavorits d'aquest país, és l'única opció inequívocament a favor dels oprimits i oprimides de la societat. Per aquests motius i molts d'altres cal que ens mullem: faré campanya per la CUP a les eleccions al parlament de la CAC per què la veu dels sense veu, estigui recordant permanentment dins del seu parlament que volem un país socialment just i solidari, que cal repartir la riquesa i el treball, i que no podem tenir una independència per a què tot segueixi igual.
Crec, però, que hem de ser molt conscients del context en que ens movem degut a l'asfíxia econòmica a que ens sotmet d'estat espanyol. La crisi només hi ha posat prou cruesa com per fer-nos reaccionar i sortir del "qui dia passa, any empeny".
Jo també m'he posicionat, i ho he fet per Solidaritat Catalana per la Independència, un partit que ha optat per no demanar crèdits (imprescindible tenir les mans lliures per poder treballar) i que ha elaborat un programa social seriós, però sobre tot amb possibilitats de reexir, perquè, al cap i a la fi, hem de començar per injectar diners en l'àmbit social i fer front de manera contundent a la urgencia i després garantir drets, actualitzar lleis, modernitzar i flexibilitzar estructures, etc.
També aposten per la regeneració democràtica, la participació ciutadana i la desnuclearització.
A Catalunya ja paguem molts impostos, recaptem prou diners per fer front als pagaments, avui, el més efectiu i rapid és invertir-los aquí i la solució més fàcil i ràpida (encara que alguns volguin allargar el procés) és la independència.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari