Esquitxades


En aquest article em volia centrar en una qüestió relacionada amb el posicionament del treballador de l'acció socioeducativa i cultural d'un servei de caràcter públic (sigui o no, privat). Hi ha hagut, però, dos fets que com diem amb uns amics "n'haig de parlar que sinó m'ho faig a sobre". És per això que aquest article serà tres esquitxades -d'allò que vosaltres vulgueu- a la pantalla.
 
Primera...
 
En unes jornades sobre l'acompanyament amb adolescents i joves en el medi obert, vaig participar en un petit grup de treball sobre el treball en xarxa i el treball comunitari. En un moment de la sessió, vaig defensar que en el fons treball en xarxa i comunitari volen dir el mateix en tant que han de perseguir el mateix. El meu comentari va crear estupefacció i sorpresa a molts dels companys i del mateix dinamitzador. Em van contestar, categòricament, que el treball en xarxa és el que fan els "professionals" i que el treball comunitari és el que es fa amb el "poble". Després d'un minut i mig em vaig autoexcloure de la discussió. Aquell moment em va servir per reflexionar, no des de la teoria de la "parauleta" sinó des de la pràctica del "concepte" (vagi per endavant que no he buscat a cap manual, llibre o article, quina és la definició de treball "en xarxa" i "comunitari").
 
Entenent que hi poden haver diferències de tall teòric i de manual entre treballar en xarxa (allò de posar una qüestió-cas-usuari al centre d'una actuació entre diferents agents) i el treball comunitari (allò de cercar col·lectivament explicacions-respostes-accions a allò que ens ocupa i preocupa), em sembla que la distància a efectes pràctics és nul·la o gairebé si el que ens plantegem i ens preguntem és: 
 
Per què ho fem, o millor dit, per a qui?
 
a) per abordar la necessitat, demanda o encàrrec del polític, el cap o el professional superior
b) per abordar la necessitat que expressa -o no- una comunitat, grup o individu
c) per abordar la necessitat de treballar per a nosaltres mateixos (els professionals)
 
(espero poder tornar a escriure sobre el tema... i si voleu, podeu escollir una de les opcions...)
 
Segona...
 
El molt honorable president de la Generalitat, Artur Mas, va decidir fa uns dies tancar la legislatura i convocar eleccions. Ho fa, deia, davant la impossibilitat -i per tant, fracàs- de millorar el finançament del Principat de Catalunya amb un més que ambigu nou pacte fiscal. Ara, se'ns presenta com el millor garant d'una consulta per iniciar el camí (o no) de l'autodeterminació del Principat.
 
Amb ell al capdavant, estem vivint una pèssima gestió política d'un període de crisi accentuat -perquè de crisi, el capitalisme sempre en viu-. 
 
Són molts els qui pensen que ara cal aparcar (o com a mínim rebaixar) el model de societat que volem. El model de societat no és altre cosa que escollir, bàsicament, entre:
 
a) la justícia social, la igualtat d'oportunitats, el repartiment del treball i la riquesa segons les necessitats, la llibertat de pensament i acció -sempre col·lectiva-, la democràcia participativa i la convivència natural amb l'entorn. 
 
b) el culte a la propietat privada i a l'individualisme possessiu, la meritocràcia i l'exclusió de la diversitat, la guerra del treball (per la majoria) i l'acumulació de la riquesa (per una immensa minoria), l'adoctrinament democràtic, la repressió de qualsevol crítica o desobediència i la destrucció del territori.
 
Potser sóc jo, però tinc prou clar que quan em donen permís per votar qui em manarà, no puc obviar les situacions que visc en la meva jornada laboral.
 
Tercera...
 
A Catalunya, hi ha el 30% de la pobresa,

 
3 de cada 10

 
(...i dels que no en tenen ni constància...)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Maria Rosa Monreal
1.

Benvingut al debat etern en el vocabulari tècnic-professional,
m'agradaria continuar el debat, treballant als SSocials Bàsics fas vivència d'ambdues coses, crec que fem més xarxes de professionals que treball amb la comunitat, és cert que cal saber per a qui treballem, endavant i continua compartint els teus pensaments.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article