La reinvenció dels noms


Quien da nombre desencadena una realidad. En el capítol de El poder de nombrar, al llibre de Islam sin velo, es reflecteix la importància de qui és l'encarregat  d'anomenar, i per tant de posar nom, a allò o a aquell a qui és dirigeix, i d'aquesta manera, ordena el món de forma subjectiva segons el seu parer. El problema aleshores esdevé quan l'emissor o encarregat d'anomenar pot triar certes paraules o expressions que poden ferir segons quines sensibilitats, per la seva poca capacitat de comprenssió, i així, segons de quins recursos disposi, arribar a gran part de la societat. Amb les conseqüències fatals que poden ocasionar. Posem alguns exemples:
 
Discapacitado de sesenta-y-cinco años [...], grupo de enfermos mentales de Mataró [...], inmigrante marroquí encontrado [...], i així podríem anar recapitulant centenars d'exemples que conscient o inconscientment, mitjans de comunicació com la premsa, televisió i altres, cauen en el parany de dirigir-se abans a l'etiqueta de la persona que a la pròpia persona, i assegurant-nos una i altre vegada, que lo important no es l'essència interior de la persona, sinó l'essència exterior d'aquell producte que intentant presentar-nos sense presentació prèvia. No cal, és un discapacitat. I clar, ja sabem que és un discapacitat, o un malalt mental, no? Una etiqueta personificada. 
 
Digueu-me sensible, o potser fins i tot susceptible. Però només faltava que a sobre de la imatge que tenen per norma general els col·lectius en situació de risc social, els haguéssim d'eliminar l'oportunitat de ser persones abans que etiquetes. Potser hauríem de donar més importància a la persona que portem dins, que no pel contrari, a l'etiqueta sensacionalista, que dona més a estigmatitzar al subjecte amb estereotips classificats. Jo no vull que aquestes persones donin pena, llàstima o sensació de dependència. Jo desitjo que se'ls tracti com a persones. I m'agradaria començar per la seva presentació lingüística a la societat. Nombrar no sólo ordena el mundo sino que lo reinventa
-
Nazanín Amirian / Martha Zein (2009). Islam sin velo. Barcelona: Planeta. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

assumpta clpas fisa martorell
3.

Comparteixo el contingut de la teva OPINIO, el tema que expliques té molta importància i és bo que es publiquin opinions com la teva per tal de que ens en anem fent conscients.

  • 2
  • 0
Mavi Mataró
2.

En el comentari anterior he fet servir la paraula perjudicis, quan en realitat he volgut dir prejudicis.
Disculpes.

  • 1
  • 0
Mavi Mataró
1.

Bona descripció dels perjudicis que encara tenim en ple segle XXI. Per tant, trobo encertadíssim aquest comentari.

Enhorabona Carlos.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article